Les xeringues són altres estris que s'utilitzen en el treball amb compostos sensibles a l'aire. Les xeringues tipus "Luer" presenten la connexió de la xeringa amb l'agulla estandaritzada i en ocasions amb una peça que permet la fixació de l'agulla mitjançant un gir (Luer-Lock, Fig 5.15), i són les d'ús més generalitzat. Poden ser de vidre o de plàstic. Les de plàstic presenten el problema de la compatibilitat amb dissolvents i normalment es reserven pel treball amb solucions aquoses. Actualment en les de vidre el pistó és intercanviable, encara que sempre s'ha de comprovar. Tenen el problema de que es poden encallar amb facilitat amb productes sensibles a l'aire com magnesians o lítics. Existeixen en el mercat xeringues amb la carcassa de vidre i el pistó metàl·lic amb punta de tefló que eviten molts problemes i, encara que són més cares que les de vidre, presenten una vida llarga donat que totes les peces són intercanviables.

Figura 5.15 Xeringa LUER-LOCK