Dewey va plantejar el pensament i l’acció com processos que es troben intrínsecament vinculats. Ambdós es necessiten mútuament per construir-se, donar significat i coherència entre ells. El pensament necessita l’acció per convertir-se en coneixement i aquesta vinculació necessita la reflexió com allò actiu i motivador del que pensem i dels resultats que s’obtenen.

Els models aprenentatge experiencial permeten l’adquisició de competències professionals claus per seguir aprenen permanentment i en concret a  través de la pròpia practica professional. La formació reflexiva a la universitat propicia especialment el desenvolupament  de la competència reflexiva, una competència transversal que millora la capacitat de  construir coneixement nou i més profund i articular el coneixement de manera més significativa. Pels professionals de treball social la pràctica reflexiva permet donar sentit a l’experiència pràctica, visualitzar els valors, els supòsits, les creences i perjudicis personals que influeixen en la pròpia pràctica així com de la forma que es realitza. La reflexió sobre la pràctica va més enllà de l’adquisició de coneixements, la reflexió sobre la pràctica proposa les bases del coneixement, l’enfortiment d’aquest, augmenta la consciencia dels valors i les actituds que es posen en joc en el procés de la reflexió.

En l’espai de la supervisió  els aprenentatges es reben del grup, com també el fet de compartir l’experiència dels estudiants dels seus centres de pràctiques genera aprenentatge a través de la reflexió conjunta en el grup. El progressiu apoderament dels estudiants facilita que siguin capaços de comprendre que els ciutadans són els actors principals de les seves vides i el seu treball consisteix a acompanyar-los perquè puguin millorar i canviar determinades circumstàncies (Fernández, 2014).

És en aquest espai que es pren en consideració el contingut del projecte que es porta a terme, es reflexiona sobre el potencial educatiu de les accions i el mateix comportament i actituds individuals i grupals relatius a la responsabilitat, el compliment de compromisos, la participació, la implicació, etc. És per mitjà de la reflexió que es pot prendre consciència dels mateixos sentiments, nocions i significats construïts, de les aliances i els prejudicis. Es pot conèixer de manera més racional i argumentada la realitat social, les seves desviacions en els límits de construcció d’un espai comú i d’igualtat d’oportunitats per a tots (De Vicente, 2012).     

Per iniciar el procés de reflexió sobre la pràctica, acompanyada pel supervisor/a, proposem un model de tres dimensions per la reflexió: la conductual, la cognitiva i la emocional. Aquestes tres dimensions, i per a que l’estudiant copsi el seu propi procés d’aprenentatge i millora de les competències professionals, es proposa el disseny d’una eina d’avaluació que permeti la millora dels aprenentatges i les competències a través de la seva pròpia pràctica reflexiva.