Innovació en l'ambientalització curricular de la Botànica en el grau de Farmàcia: Jardins per a la salut
L'ús dels jardins universitaris en la docència és tan antic com el primer que es fundà a Europa (Orto botanico di Pisa), al s. XVI i, també a la UB, s'han anat utilitzant diversos espais com a jardí docent, primer dins del clos emmurallat de Barcelona i després dins de l'edifici històric, així com en diverses facultats i campus que imparteixen ensenyaments amb contingut botànic (Farmàcia –campus Pedralbes i Torribera-, Biologia, Belles Arts, entre d'altres). Els jardins són també espais de salut per si mateixos, bé com a indrets que promouen la relaxació, el descans, el benestar físic i emocional, bé com a equivalents urbans dels boscos, considerats també agents de salut (silvoteràpia, vegeu, per exemple la jornada La Salut i els espais naturals, 2014 o el projecte Boscos saludables per una societat saludable del CREAF-UAB 2016-2018, només per citar-ne dos del nostre entorn), bé com a fornidors de plantes medicinals directament. A la UB, l'OSSMA (Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient) ha impulsat el programa "Racons Verds", que inclou itineraris dins el jardí Ferran Soldevila de l'Edifici Històric de la UB, i en d'altres espais de la UB. Finalment, els jardins són també elements patrimonials: a la UB, el jardí històric és un refugi de biodiversitat urbana, està catalogat per l'Ajuntament de Barcelona, forma part del Museu Virtual de la UB i és objecte de programació des del vicerectorat d'Arts i Patrimoni, com a element del catàleg de col·leccions científiques de la UB, i figura com a distintiu de la nostra universitat al Grup d'Universitats de Coïmbra.
La UB té més de 40.000 m2 d'espais enjardinats als diversos campus que poden esdevenir recursos docents de primer ordre, però molt infrautilitzats a hores d'ara, especialment en centres on l'ensenyament de les disciplines relacionades amb el món vegetal hi tenen un pes important.
En aquest context, el projecte pretén donar valor valoritzar i posar a disposició de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació el jardí del campus de Pedralbes com a instrument d'innovació docent amb la participació activa dels propis estudiants, seguint una metodologia d'aprenentatge-servei (ApS) que l'equip peticionari vol potenciar. Entenem una experiència ApS com una sèrie d'activitats pautades que integra el servei a una determinada comunitat amb l'aprenentatge integral (continguts, competències, habilitats, valors, etc.) però sempre amb una clara intencionalitat pedagògica i, complementàriament, una intencionalitat de servei i solidària. És una proposta innovadora que parteix d'elements tan coneguts com el servei voluntari a la comunitat i l'adquisició d'aprenentatges.
En aquest sentit, l'equip sol·licitant ja va dur a terme una experiència anàloga al Jardí Ferran Soldevila de l'Edifici Històric amb resultat molt satisfactori. Cal entendre, doncs, que la proposta presentada representa una continuïtat amb l'anterior i té un cert caràcter complementari, atès que alguna de les activitats proposades de nou podran retroalimentar també els repositoris del rectorat del jardí de plaça Universitat. Igualment, el projecte té caràcter institucional i social -com correspon a l'ApS- perquè transcendeix l'àmbit d'un equip de recerca o d'una assignatura i pretén estructurar un recurs docent disponible per a tots els ensenyaments del centre i públic visitant i per això compta amb el suport de l'equip del deganat. D'aquesta manera, tot i que la preparació del recurs és desenvolupada per un equip concret de professors del GIBAF amb experiència prèvia, per dur a terme el projecte d'una manera compacta, factible en el termini fixat i àgil, en un entorn d'ensenyament d'una àrea concreta (Botànica farmacèutica), el propi plantejament d'aprenentatge-servei s'orienta a un objectiu general per al conjunt de la Facultat i les disciplines afins als temes de la biodiversitat vegetal i ciència ambiental en Farmàcia (Fisiologia Vegetal, Farmacognòsia, Biotecnologia, Fitoteràpia, etc.), així com en Ciència i Tecnologia dels Aliments.
A partir de l'experiència que té el GIBAF en l'auto-producció de recursos divulgatius per part dels estudiants (vegeu apartat antecedents) i del compromís dels professors amb les llicències obertes i el retorn del coneixement a la societat, presentem aquesta proposta. L'objectiu és que els estudiants que habitualment realitzen un treball personal per tal de poder valorar l'assoliment de competències específiques i transversals dins el marc de l'avaluació continuada de les assignatures de Botànica farmacèutica (1er curs) i de Plantes Medicinals, Etnobotànica i Bioprospecció (5è curs), facin una descripció completa de les plantes del Jardí del de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació al Campus de Pedralbes. Més enllà d'una mera eina d'avaluació, l'activitat pretén motivar els estudiants a través del retorn de part del seu esforç mitjançant el que actualment es coneix com a Aprenentatge-Servei (ApS) com a projecte formatiu amb utilitat social. Aquest ús social es manifestaria deixant disponible finalment el treball dels estudiants un cop corregit i validat pel professorat implicat, en primer lloc, al repositori i biblioteca del CRAI, com a material complementari d'estudi per a d'altres companys. En segon lloc, els materials, reelaborats serien consultables a través d'una Web pública amb la possibilitat de poder-ho fer in-situ mitjançant codis QR amb un smartphone, en un format de breus descripcions de cadascuna de les plantes del Jardí realitzades individualment pels estudiants des dels vessants botànic, medicinal i/o toxicològic, de manera anàloga al que ja s'ha preparat per al Jardí Ferran Soldevila. Aquesta informació passaria a formar part de la retolació de les espècies el jardí, que esdevindria una exposició a cel obert per poder observar i estudiar les espècies al llarg de tot el seu cicle biològic, durant tots els anys d'estudi. Aquesta col·lecció catalogada podria formar part del material transversal subministrat per la Facultat per a la docència de totes les assignatures relacionades amb les plantes, per a les activitats de divulgació (Aules de Gent Gran, UB Divulga, Cursos d'Extensió, etc.). A més, s'instal·laran etiquetes amb un codi QR als espècimens estudiats, de manera que permetin l'enllaç –a través de dispositius mòbils—a informació complementària sobre cada espècie dipositada en un repositori web.
Per l'experiència anterior, una altra derivada rellevant de la manera d'enfocar la proposta és la vertebració d'un projecte veritablement pluridisciplinari i transversal amb participació de diversos òrgans de la UB: de tècnics de l'OSSMA (actualment responsables dels "Espais Verds") i també de professorat de diverses àrees, de l'equip directiu del centre, dels equips de manteniment (Servei de Manteniment, Jardineria) a partir de la unió d'esforços des de diferents àrees, que implica també una veritable innovació docent en la manera de dur a terme els projectes.
Atenent a l'experiència prèvia que ja s'ha esmentat en els antecedents, l'objectiu general és engrescar als estudiants en l'elaboració de forma col·laborativa d'un projecte comú que tingui una projecció social d'utilitat i servei a la comunitat (nou recurs divulgatiu pel públic en general) més enllà del que pot significar un treball de curs que formi part de l'avaluació continuada amb un 25% de ponderació. De manera complementària, es cerca la motivació dels estudiants a través de l'APS com un servei que doni resposta a necessitats reals de la pròpia facultat com pot ser conèixer les plantes que tenim més properes dins el nostre campus i la seva relació amb la salut i, en alguns casos, també, en la conservació del patrimoni vegetal que ens és més proper. La motivació que això implica de millora el servei a la comunitat, mesurada en guany de qualitat, dóna sentit a l'aprenentatge significatiu, perquè allò que s'aprèn es pot transferir de manera clara i concisa a la realitat en forma de recursos disponibles i d'itineraris i visites guiades. Així doncs, la introducció de l'ApS dins de les nostres assignatures vol representar una novetat respecte el tradicional plantejament docent expositiu de l'aula i el contemplen com l'objectiu genèric d'aquest projecte.
En relació a les competències específiques es perseguirà:
Millorar la comprensió de l'organografia botànica vegetativa i reproductora als estudiants de primer curs de Botànica mitjançant l'ús de les plantes del jardí de la Facultat.
Elaborar un glossari il·lustrat d'organografia vegetal per part dels estudiats amb imatges de les plantes del jardí.
Aprendre a redactar ordenadament la descripció d'una espècie amb la terminologia botànica adequada.
Cercar utilitzar i integrar la informació botànica de referència.
Dissenyar un itinerari formatiu en els espais verds de la Facultat en el marc de l'ApS.
Fomentar l'aprenentatge autònom i col·laboratiu en les assignatures de Botànica del grau i altres de relacionades.
En relació a competències transversals:
Adquirir compromís ètic (imatges pròpies o de llicència lliure) i de transferència a la societat (ApS).
Estimular la capacitat de síntesi escrita i de visions globals integradores (les fitxes aportades).
Crear per part dels estudiants de primer curs de Botànica d'un nou recurs docent en obert útil per a cursos vinents.
Conscienciar als estudiants de la utilitat social de l'Aprenentatge-Servei.
Ambientalitzar les assignatures implicades d'acord amb el Pla de sostenibilitat de la UB.
Tots els objectius proposats són fàcilment assolibles i avaluables en el termini establert.