En un moment en què l’educació inclusiva ha esdevingut prioritària a les escoles, els estudiants que es preparen per a ser futurs professionals en l’àmbit de l’educació formal necessiten eines que els permetin afavorir- aquesta inclusió. Justament, els professionals de l’àmbit de la intervenció psicopedagògica, i en particular, psicòlegs i/o psicopedagogs, poden jugar un paper clau per impulsar la inclusió del conjunt de l’alumnat, en tant que treballin des de plantejaments compatibles amb el model educacional-constructiu (Luna, 2011; Solé, 1998; Solé & Martín, 2011), que privilegiïn les intervencions indirectes (Conoley et al., 2020; Reynolds, 2020; Rosenfield, 2022), i que prioritzin funcions centrades en l’assessorament al professorat i als centres escolars per la millora de les pràctiques educatives que ofereixen al conjunt de l’alumnat (Lago et al., 2022; Onrubia & Minguela, 2020). Des d’aquests plantejaments, el rol d’aquests professionals esdevé necessàriament col·laboratiu, en el benentès que tant docents com psicòlegs i/o psicopedagogs tenen coneixements rellevants i fonamentals per dissenyar aquesta millora, i que per tant aquesta requereix la co-responsabilització i co-construcció per part d’ambdós perfils professionals al llarg d’un procés d’assessorament col·laboratiu que, en darrer terme, busca capacitar el professorat per continuar millorant en el futur, cedint-los progressivament el control d’aquest procés (Lago & Onrubia, 2011; 2022).

La competència comunicativa i, en particular, l’ús del llenguatge per part de l’assessor, esdevé fonamental per dirigir el procés d’assessorament, en ser el llenguatge el que vehicula la interacció assessor-professorat (Newman & Rosenfield, 2018). Així, és el llenguatge el que permet que l’assessor explori les pràctiques docents del professorat, l’ajudi a revisar-les, i a dissenyar-ne de noves (Hylander, 2012; Roca et al., 2019). Els usos del llenguatge específics que permeten a l’assessor influir per millorar les pràctiques educatives dels assessorats no son els mateixos que s’empren en altres àmbits de la vida quotidiana ni es desenvolupen de forma espontània; en canvi, requereixen d’una formació específica que permeti els futurs professionals emprar el llenguatge de forma conscient i estratègica al servei dels propòsits de l’assessorament (Monereo, 2022; Newman & Morrison, 2019; Rosenfield, 2013; Soto el al., 2022).

En aquest context, i donada la rellevància que l’ús del llenguatge té per la pràctica professional dels i les psicòlegs en l’àmbit educatiu i la necessitat de formació explícita per tenir-ne un bon domini, la finalitat general de la proposta d’innovació que es presenta és introduir tasques d'ensenyament i aprenentatge orientades a la millorar la competència comunicativa de l’alumnat en el marc de processos d’assessorament col·laboratiu propis de l’àmbit de la intervenció psicopedagògica.