Aprendre ensenyant: la divulgació científica com a eina d'aprenentatge
Una de les experiències més enriquidores de l’activitat docent deriva del fet que la veritable consolidació d’una part important dels coneixements que s’han adquirit en els estudis de la nostra especialitat, es produeix quan tenim la necessitat de transmetre aquests coneixements a l’alumnat propi, oferint alhora una visió de conjunt de la matèria, ordenada de forma didàctica en la programació docent, i un domini dels detalls digne del nivell educatiu en què exercim la nostra activitat. Aquesta constatació ens inspira la idea d’implementar una actuació que impliqui la participació activa de l’alumnat en una experiència docent, incorporant en la programació de les assignatures sessions en les quals els nostres alumnes actuïn com a divulgadors científics dels coneixements adquirits a classe.
Amb aquest objectiu, ens proposem participar en la Festa de la Ciència de la UB d’enguany amb un taller d’astrolabi on intervindran, en una primera fase del projecte, els estudiants d’una assignatura que impartim en el màster d’Història de la Ciència. L’astrolabi és un instrument astronòmic molt utilitzat a l'edat mitjana i al renaixement que, entre altres virtuts, té l’atractiu de funcionar com un ordinador portàtil modern, de manera que resol càlculs molt complexos de forma immediata amb la introducció d’unes variables senzilles. En diversos contextos ja s’ha destacat la capacitat pedagògica que té aquest estri avui en dia, valorant especialment l’experiència d’aprenentatge gestalt que resulta del seu ús i comprensió (J.E. Morrison, The astrolabe, p. 3). Quan haguem analitzat els resultats d’aquesta experiència pilot, pretenem repetir l’actuació, en una segona fase del projecte durant el curs vinent, amb estudiants de diverses assignatures del grau d’Estudis Àrabs i Hebreus on també s’imparteixen coneixements relacionats amb aquest instrument.
Els objectius del projecte es vinculen inicialment amb els aprenentatges del Mòdul 6 - Els orígens de la ciència moderna del màster interuniversitari UB-UAB en Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat i es relacionen amb les diverses competències sobre comunicació científica recollides en el pla d'estudis del màster. Amb aquesta activitat pretenem incorporar en l’ensenyament un element de millora docent basat en el fet que l’alumnat viurà el contacte amb la matèria estudiada des d’una perspectiva totalment diferent a l’habitual, atès que, en lloc de rebre informació o elaborar-la en un treball acadèmic, haurà de transmetre allò après d’una manera ordenada i convincent, a persones que majoritàriament no han estat formades en l’àmbit de coneixement. Després d'analitzar l'experiència pilot amb l'alumnat del màster, pretenem repetir l'actuació amb l'alumnat de les dues assignatures del grau d'Estudis Àrabs i Hebreu que tenen relació amb la mateixa matèria. La millora docent que esperem té dos objectius essencials:
- D’una banda, aconseguir un major grau de consolidació dels coneixements prèviament adquirits
- De l’altra banda, el desenvolupament de les habilitats necessàries per difondre el saber acadèmic a un públic no especialitzat, una qüestió d’especial interès tenint en compte la necessitat creixent en la nostra societat d’una divulgació científica de qualitat.
Argumentar l’adequació dels objectius a la finalitat del projecte:
La finalitat del projecte és incorporar a la programació docent accions de divulgació científica per part de l’alumnat com a eina per millorar l’aprenentatge dels continguts teòrics i alhora disposar d’un marc on participar en una experiència real que permeti posar en pràctica les habilitats necessàries per dissenyar actuacions d’aquestes característiques. En aquest sentit, el grau de consecució dels dos objectius expressats (consolidació dels coneixements prèviament adquirits i desenvolupament de les habilitats necessàries per difondre el saber acadèmic a un públic no especialitzat) serà indicatiu de la utilitat de l’actuació.
