Si bé la utilització de la imatge per a representar i comunicar idees, conceptes i emocions no és quelcom nou, en les darreres dècades la nostra societat ha experimentat una explosió en termes de la quantitat de grafies especialitzades que s'han desenvolupat per a representar informació tècnica, científica, política o artística. Aquesta proliferació de la imatge en la pràctica totalitat dels àmbits de la vida quotidiana i professional ha generat la falsa impressió que el llenguatge visual s'explica per sí mateix i és més universal i fàcil d'entendre que qualsevol altre llenguatge. Per això cal recordar que igual que la resta de signes, les imatges projecten el seu contingut a través d'un seguit de convencions gràfiques especialitzades que qui observa ha de conèixer per a poder-les descodificar (Lowe, 2000). L’alfabetització esdevé així un concepte relatiu que ve determinat per la correspondència entre les exigències que reclama l'entorn i el nivell que la població té per a aconseguir una participació efectiva en les transformacions d'aquest entorn (Pérez et al., 2005). Fem nostra la idea de Pérez García y Valcárcel Izquierdo (2006) que l'alfabetització és un procés educatiu de caràcter sociocultural i multifactorial la finalitat del qual és identificar, entendre, interpretar, crear, comunicar i calcular segons les demandes culturals, socials, econòmiques i tecnològiques de la societat on es desenvolupi. L'adquisició i perfeccionament de les competències de lectoescriptura no només són una part intrínseca del dret a l'educació, com defensa la UNESCO, sinó la força motriu del desenvolupament sostenible de les persones i les societats (UNESCO, s. d.). De les anteriors consideracions, es desprèn que els mètodes emprats en qualsevol procés d'alfabetització han d'estimular el compromís personal de l'aprenent/a així com la seva inserció (més) plena en la vida de la seva comunitat. També es desprèn que no poden haver-hi mètodes únics i universals d'alfabetització sinó propostes en constant renovació que es vagin adaptant a les necessitats de cada temps i espai. Finalment, si admetem que la nostra és una cultura basada fonamentalment en la imatge, haurem d'admetre que desenvolupar la dimensió visual de l'alfabetització és tan important, urgent i indispensable com desenvolupar l'alfabetització en general.

Parlar d'alfabetització visual és introduir-se en les disciplines artístiques en general i en la disciplina de la Història de l’Art en particular, on l’alfabetització visual s’especialitza en la competència de lectura i interpretació de fenòmens artístics. Si l'objecte d’estudi primer de la Història de l'Art és el fenomen artístic, pot defensar-se que la disciplina treballa amb una de les modalitats d'imatge (l'artística) menys estructurades i en aquest sentit més complexes de llegir. Tot fa preveure que si hom és capaç de llegir imatges artístiques, li resultarà més fàcil adaptar les seves habilitats per a llegir altres tipus d'imatges. La proposta que presentem pretén definir què cal entendre per alfabetització visual i acte seguit dissenyar en funció d'aquesta definició un procés d'aprenentatge que permeti especialitzar l’alfabetització en la competència de lectura i interpretació de fenòmens artístics. Concretament, el model que aquí es proposa es basa en el mètode de Panofsky i parteix del fet que l’autor considera el seu aspecte epistemològic però no les seves implicacions cognitives. Per això, creiem indispensable desenvolupar un protocol didàctic que relacioni el mètode de Panofsky amb la taxonomia d’Anderson i Krathwohl (2001), i la de Biggs (2006) i Collis (SOLO: Structure of Observed Learning Outcome) (Biggs i Collis, 1982). En aquest model, cadascun dels nivells de l’anàlisi de Panofsky engloba les dimensions de la taxonomia d’Anderson i Krathwohl mentre que el procés interpretatiu global que realitza l’estudiant reprodueix la seqüència de nivells de la taxonomia SOLO. D’aquesta manera hom pretén elaborar una proposta a partir de l’experiència i la detecció de necessitats feta pel professorat d’Història de l’Art, sotmetre-la a consideració i revisió amb els col.legues de l'equip i incloure la participació dels i de les estudiants per tal d’adaptar-la a les característiques reals del perfil d'usuaris/es al qual s’adreça. Acte seguit, es pretén dur-la a la pràctica en una primera fase pilot i una segona fase de confirmació, analitzar-ne els resultats obtinguts i reajustar aquells aspectes susceptibles de millora.