L'Orient

La incapacitat hispànica d’accedir al territori xinès va determinar en gran mesura les descripcions i percepcions que els espanyols van projectar sobre la Xina. Les que es van recollir al segle XVI i inicis del XVII estaven cenyides a l’espai geogràfic restringit de les Filipines, o es basaven en les informacions que arribaven de la colònia portuguesa de Macau, l’única que va tenir un enclavament permanent durant 450 anys.

Les visions i percepcions que els hispànics generaven des de la seva arribada al sud-est asiàtic se cenyien sobretot en realitzar descripcions que incloguessin informació valuosa per a una futura conquesta de la Xina. Les Ordenanzas del Bosque de Segovia de Felip II de 1573 van generar tota una literatura epistolar on quedaven recollides dades estratègiques amb la intenció d’informar i persuadir els centres de poder propers al monarca per tal que considerés viable una empresa militar sobre la Xina.

Quan les ànsies expansionistes hispàniques induïdes pel triomfalisme de la reconquesta es deixaren de contemplar, les fonts estratègiques i persuasives van passar a convertir-se en fonts d’interès etnohistòric que van ser utilitzades per actualitzar el coneixement de la Xina a Europa i superar el relat medieval de Marco Polo. Tanmateix, l’entrada dels jesuïtes al Da Ming¹ com Matteo Ricci el 1583, que van residir dins el país de manera prolongada, va afavorir l’accés al coneixement de la llengua i cultura xineses, aspectes que van contribuir en gran part a generar un segon paradigma de percepció del Zhongguo² més detallada i que s’allunya de les primeres informacions sumàries, limitades a un espai geogràfic restringit i constretes per les informacions indirectes que arribaven a Filipines i a Amèrica. Els textos exposats sobre la Xina són exemples del primer i segon paradigma de percepcions europees produïdes en època moderna als segles XVI i XVII.

---