L'Occident
Des de l’Europa cristiana cap a Orient, tant per la ruta portuguesa per l’est, com després per la ruta espanyola per l’oest, es forjaren nous camins fins aleshores mai explorats pels europeus, a la recerca del Mar del Sud, la circumval·lació del planeta i la volta d’Àsia pel Nou Món. Tots ells van aportar diferents tipus de contactes, assentaments i relacions en funció de l’objectiu que es cercava: missioner, polític, comercial, militar, econòmic i científic. En aquesta recerca cap a Orient, es va anar delimitant el camí cap a Occident. Entre molts exemples, ens trobem des dels regnes africans convertits al cristianisme fins a altres sotmesos al pillatge per corsaris cristians per sostreure les seves riqueses; el tràfic d’esclaus africans fins a Amèrica; l’explotació de riqueses i d’éssers humans del Nou Món; les xarxes personals de comerciants, missioners, militars, desertors i deportats cap a terres llunyanes; la circulació de béns i coneixements de les noves terres cap a Europa. Es desdibuixaren els mapes medievals per donar pas a una nova cartografia moderna. L’arribada de Colón a Amèrica va traspassar els límits del món conegut fins aleshores per Occident. Es va dissenyar una Nova Orbis a partir de les noves vies de comunicació i de coneixement que acabaren de delimitar, poc a poc, els atles i planisferis1. Occident es convertia en hegemònic en les connexions i coneixements de les diferents parts del món.
---
1 És el cas del cartògraf i cosmògraf flamenc, geògraf oficial de Felip II, Abraham Ortelius, que publica l’obra per excel·lència: Theatrum Orbis Terrarum. Anvers, 1603. (CRAI Biblioteca de Reserva 07 173/1/5)