És preferible fer servir la forma plena del pronom es davant d’un verb que comença en s-, ce- o ci-, atès que aquest contacte entre sons resulta més natural. Cal, doncs, tractar d’una manera homogènia aquest fenomen al llarg d’un mateix text.
 | Se suposa que l’examen no serà difícil. |
 | Es suposa que l’examen no serà difícil. |
| L’alumnat se sent atret per les classes d’aquest professor. |
| L’alumnat es sent atret per les classes d’aquest professor. |
| L’acte se celebrarà al Paranimf. |
| L’acte es celebrarà al Paranimf. |
| La gravetat dels accidents de trànsit augmenta com més alta és la velocitat a què se circula. |
| La gravetat dels accidents de trànsit augmenta com més alta és la velocitat a què es circula. |
Més informació
Institut d’Estudis Catalans. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II. Morfologia [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999. <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000073.pdf>. [Consulta: 16 desembre 2008]
Ruaix, J. El català/2. Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix editor, 1985, pàg. 70 i 72.
Ruaix, J. El català/2. Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix editor, 1985, pàg. 70 i 72.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 16-10-2023
Citació recomanada:
«Pronom es davant d’un verb començat pel so [s]» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=934> [consulta: 21 novembre 2024].
