Els tractaments protocol·laris són títols honorífics que s’assignen a una persona en virtut del càrrec, l’autoritat o la categoria social que li correspon. Actualment es tendeix a limitar-ne l’ús a favor d’un llenguatge clar, concís i igualitari.

Es recomana, doncs, suprimir-los sistemàticament de la documentació ordinària (documents de tràmit, textos informatius, articles periodístics, etc.) i no fer-los servir ni en les cartes, ni en les convocatòries o les actes de reunió, ni en els convenis.

Per tant, convé reservar els tractaments protocol·laris només per a documents o situacions solemnes, en què l’escenificació és un factor important (com ara els saludes o els discursos d’investidura de doctors honoris causa).

Per a aquests usos residuals, es recullen una sèrie de criteris i recomanacions sobre estructura, majúscules i minúscules, abreviacions, feminització, confluència de formes i coherència d’ús, a més d’algunes remarques sobre casos especials que cal tenir en compte. En qualsevol cas, per sobre de qualsevol d’aquestes indicacions, és especialment important fer-ne un ús coherent i adequat.