Usos de ser i estar

Els usos dels verbs ser i estar depenen, bàsicament, del significat que expressen els complements que els acompanyen i del tipus de construcció sintàctica en què es troben.

A continuació es presenten els usos establerts per als textos de la Universitat de Barcelona, organitzats segons que ser i estar expressin qualitats, expressin lloc o que vagin acompanyats de sintagmes preposicionals que no són de lloc; s’inclou també un apartat per a l’ús d’altres verbs en comptes de ser i estar, i l’ús de ser com a auxiliar en oracions passives.
Més informació
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, cap. xix.

Solà, Joan. Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987, pàg. 55-82.

Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 127-139.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 14.2.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 11-10-2023
Citació recomanada:
«Usos de ser i estar» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=558> [consulta: 21 novembre 2024].