L’adjectiu propi ha d’expressar necessàriament una idea de possessió, de pertinença.
És incorrecte, doncs, fer-lo servir per indicar identitat o per donar èmfasi.
En els casos en què no hi ha una veritable relació de pertinença, es pot emprar l’adjectiu mateix per donar èmfasi. Sovint, però, el més senzill és prescindir-ne.
Amb aquesta funció de reforç, mateix també pot anar posposat al nom que acompanya i llavors és invariable.
 | Cada ensenyament fixa el seu propi calendari acadèmic. |
| Se’n deriven les obligacions pròpies d’un contracte laboral. |
És incorrecte, doncs, fer-lo servir per indicar identitat o per donar èmfasi.
 | Els components de la comissió els determina el propi centre. |
| La pròpia rectora va reconèixer la falta de recursos. |
En els casos en què no hi ha una veritable relació de pertinença, es pot emprar l’adjectiu mateix per donar èmfasi. Sovint, però, el més senzill és prescindir-ne.
|
| ||||
|
|
Amb aquesta funció de reforç, mateix també pot anar posposat al nom que acompanya i llavors és invariable.
| Els components de la comissió els determina el centre mateix. |
| La rectora mateix va reconèixer la falta de recursos. |
Més informació
Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016p. 562.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 11-2-2021
Citació recomanada:
«mateix i propi» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=542> [consulta: 21 novembre 2024].
