Cada diapositiva ha de contenir poca informació. És essencial que es pugui llegir bé, sense que hi hagi un excés de lletra o massa densitat informativa.
Si hi ha massa text, es pot distribuir en dues diapositives diferents i es pot valorar d’afegir-hi imatges rellevants que il·lustrin el discurs.
Per presentar dades numèriques, és recomanable fer servir gràfics que mostrin la informació de manera visual i clara.
Convé repassar la qualitat lingüística del text i que la redacció sigui adequada al context; un error ortogràfic o gramatical es magnifica quan es projecta i provoca una mala impressió en l’audiència.
Pel que fa a les qüestions tipogràfiques i formals:
Les minúscules afavoreixen la lectura i convé reservar les majúscules per als usos que els són propis. Es descarta, per tant, l’ús de les majúscules per destacar; en aquest sentit, hi ha altres recursos visuals més eficaços, com ara les negretes.
Les negretes, que serveixen per destacar i localitzar ràpidament un concepte o una paraula clau, deixen de tenir sentit si se n’abusa. No és adequat, per exemple, fer servir aquest recurs per remarcar frases senceres.
Els subratllats es reserven exclusivament per indicar la presència d’un enllaç. Només s’enllacen paraules rellevants i queden fora de l’enllaç els signes de puntuació finals o els elements connectius inicials.
Es recorre a la cursiva si, excepcionalment, hi ha algun estrangerisme no adaptat, que no tingui equivalent en la llengua del discurs.
En tot cas, s’ha d’evitar la duplicació de recursos tipogràfics.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 23-1-2024
Citació recomanada:
«La simplicitat del text» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3708> [consulta: 5 novembre 2024].