Llenguatge inclusiu

L’eficàcia normativa i la seguretat jurídica pròpies de reglaments, resolucions, instruccions, protocols de compliment obligatori i altres normes, exigeixen una redacció clara, concisa, precisa i entenedora. Les recomanacions de llenguatge inclusiu que es formulen amb caràcter general per a qualsevol tipus de text, especialment de caràcter institucional, hi són aplicables sempre que no generin ambigüitats, imprecisions o redactats de difícil interpretació. En aquest sentit, s’entén que les normes han de ser objectives i respectar el principi de neutralitat.

En les disposicions normatives, quan les referències a càrrecs i professions no permeten estratègies inclusives àgils i naturals, com ara canvis de redacció o l’ús de mots col·lectius, invariables o no marcats, s’admet, i en alguns casos es recomana, l’ús de la forma doble sencera en lloc del masculí singular com a genèric.

Exemple adequatArticle 24
24.1. El degà o degana designa el secretari o secretària de la Facultat entre el professorat permanent amb dedicació a temps complet vinculat al centre. El secretari o secretària forma part de l’equip deganal.

Exemple inadequatArticle 24
24.1. El degà designa el secretari de la Facultat entre el professorat permanent amb dedicació a temps complet vinculat al centre. El secretari forma part de l’equip deganal.


Exemple adequatEl progenitor o progenitora amb un infant de menys d’un any té dret a un permís per lactància d’una hora diària.

Exemple inadequatEl progenitor amb un infant de menys d’un any té dret a un permís per lactància d’una hora diària.


En aquest tipus de documents, per tant, no s’ha d’utilitzar el recurs de posar cap clàusula, en forma de disposició final o de nota al peu, per explicitar que al llarg del text el masculí fa referència a qualsevol persona.

Exemple no admissibleEn les denominacions de càrrecs i professions que s’esmenten en aquesta normativa es fa un ús no marcat del masculí genèric, que fa referència a qualsevol persona.



AutorAquest criteri parteix de la Instrucció 7/2024, de 15 de juliol, de la Secretaria General, el Vicerectorat de Governança i Organització i el Vicerectorat d’Igualtat i Gènere, amb la col·laboració del delegat del rector per a la política lingüística i publicacions, sobre l’ús del llenguatge inclusiu no androcèntric en les disposicions normatives.
Més informació
Universitat de Barcelona. Instrucció 7/2024, de 15 de juliol, de la Secretaria General, el Vicerectorat de Governança i Organització i el Vicerectorat d’Igualtat i Gènere, amb la col·laboració del delegat del rector per a la política lingüística i publicacions, sobre l’ús del llenguatge inclusiu no androcèntric en les disposicions normatives. (Seu electrònica, 16-7-2024). <https://seu.ub.edu/normativaMilloradaAnunciPublic/showPublicacion/572536> [consulta: 16 juliol 2024].

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 23-7-2024
Citació recomanada:
«Llenguatge inclusiu» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3670> [consulta: 3 desembre 2024].