- S’usa ser amb adjectius que indiquen qualitats permanents, definitòries o classificatòries (com ara intel·ligent, competent i viu en el sentit d’‘espavilat’):
La degana d’aquesta Facultat és molt intel·ligent. És molt més competent ara que fa cinc anys. El bidell que teníem fins ara era molt viu. Els gats són molt polits. - En canvi, s’usa estar amb adjectius, participis i adverbis que indiquen qualitats transitòries (com ara prim, cansat i bé), llevat dels adjectius solter, casat, viu en el sentit ‘que té vida’ i mort, que tradicionalment es construeixen amb ser:
La degana està prima. No m’estranya que estiguis cansat: en aquestes circumstàncies jo també ho estaria. Els bidells que fan el torn de tarda són tots solters. Les rates de l’estabulari no estan bé. Em temo que es deuen haver infectat. - Cal subratllar que alguns adjectius (com ara alegre, trist, tranquil, quiet, jove, vell, amable, lleig, horrible i boig) tant poden indicar qualitat permanent com qualitat transitòria; així doncs, l’ús de ser o estar no significa el mateix:
La degana és alegre: sempre té el somriure a la cara. La degana està alegre: acaba de saber que han aprovat el nou ensenyament.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 14-12-2023
Citació recomanada:
«Amb subjectes animats» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3616> [consulta: 1 desembre 2024].
