D’acord amb les Directrius de tècnica normativa, s’estableixen un conjunt de recomanacions adreçades a millorar la qualitat de les disposicions normatives des del punt de vista formal. Amb això es contribueix a fer-ne més clar i precís el contingut; evitar confusions i errors d’aplicació, i proporcionar seguretat jurídica i certesa als membres de la comunitat universitària.

• En primer lloc, s’exposen alguns criteris generals que cal tenir en compte —són especialment rellevants, des del punt de vista lingüístic, els criteris de llenguatge inclusiu.
  
  
• A continuació, s’indica l’estructura bàsica d’un text normatiu i se’ detallen alguns aspectes relacionats amb les diferents parts que el componen. En alguns casos, les consideracions que es fan tenen a veure amb el contingut de la regulació i, d’altres, amb la forma del text.
  
  
• Per verificar que el text compleix les directrius de tècnica normativa, s’ofereix una llista de control (o rúbrica) que recull els ítems bàsics que una norma ha de respectar.
  
  
• Finalment, es recull alguna indicació concreta vinculada amb la publicació d’aquests documents.

Aquestes directrius es refereixen especialment a les normes de caràcter general (normatives i reglaments), però poden aplicar-se també, si escau, a altres tipus d’actuacions més específiques, instrumentals o de naturalesa diversa (instruccions, resolucions o protocols).