Antropònims hebreus, grecs i llatins

Arran dels canvis ortogràfics del 1995, en català els noms de persona d’origen hebreu, grec o llatí que presentaven una terminació etimològica en -as s’escriuen amb -es.

Exemple adequatAnanies, Azaries, Atenàgores, Críties, Elies, Enees, Epaminondes, Esdres, Fídies, Gòrgies, Hípies, Isaïes, Jeremies, Judes, Leònides, Lísies, Maties, Mecenes, Pal·les, Pausànies, Pelòpides, Pitàgores, Protàgores, Seutes, Símmies, Telèuties, Tobies, Zacaries


En el cas de noms catalans de personatges històrics cal emprar, doncs, la grafia normativa, encara que no coincideixi amb la rúbrica personal o altra documentació històrica.

Exemple adequatCalculem aquesta distància mitjançant el teorema de Pitàgores.

Exemple no admissibleCalculem aquesta distància mitjançant el teorema de Pitàgoras.


Exemple adequatEl conjunt de plànols i làmines de l’Edifici Històric, obra del prestigiós arquitecte Elies Rogent, es conserven a l’Arxiu Històric.

Exemple no admissibleEl conjunt de plànols i làmines de l’Edifici Històric, obra del prestigiós arquitecte Elias Rogent, es conserven a l’Arxiu Històric.
Més informació
Noves normes ortogràfiques sobre els noms en -es (acord del 7 de febrer de 1984) [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1990. <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000042/00000016.pdf> [consulta: 20 setembre 2021].

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 5-4-2023
Citació recomanada:
«Antropònims hebreus, grecs i llatins» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3276> [consulta: 21 novembre 2024].