El nombre de respostes alternatives s’ha de mantenir fix al llarg de tot el qüestionari i, habitualment, oscil·la entre tres i cinc.
La qualitat dels distractors, però, sol disminuir com més opcions es plantegen. Generalment no costa gaire trobar dues respostes incorrectes creïbles, però la tercera ja és més costosa, i així successivament. Per això, les preguntes amb tres opcions de resposta acostumen a «funcionar» millor (des d’un punt de vista mètric) que les que en tenen més (que maximitzen, en canvi, la fiabilitat de la prova).
En tot cas, les alternatives incorrectes han de respondre als errors més típics comesos pels examinands.
L’ordre de presentació de les opcions de resposta ha de ser neutre i lògic, preferentment alfabètic o numèric. En qualsevol cas, la posició de la resposta correcta s’hauria de triar a l’atzar, per evitar regularitats fàcils de descobrir.
Les alternatives han de ser tan breus com sigui possible, totes han de tenir una extensió similar i qualsevol informació repetida s’ha de traslladar a l’enunciat. De fet, qualsevol expressió inicial redundant sobrecarrega el temps de lectura i allarga innecessàriament les respostes.
En tot cas, és important evitar que l’opció correcta tingui més informació o extensió que la resta.
D’acord amb el principi d’independència, no hi ha d’haver connexió ni interdependència de continguts entre les diverses opcions de resposta. Així, han de presentar continguts diferenciats i no coincidents.
Són poc recomanables les alternatives que n’afirmen o en neguen d’altres. Ara bé, si cal utilitzar-les, són preferibles les del tipus «les altres opcions» que no pas «les opcions anteriors», especialment en proves en línia on les respostes es poden ordenar aleatòriament.
Totes les alternatives han de mantenir una coherència gramatical amb l’enunciat i un paral·lelisme entre si pel que fa a versemblança, estil i model de redacció.
S’ha d’optar preferentment per redaccions afirmatives, més clares i entenedores que les negatives, i eludir absolutament les dobles negacions, que indueixen a errors i generen construccions ambigües. En tot cas, si inevitablement hi ha opcions amb elements negatius cal destacar-los tipogràficament perquè quedin ben visibles.
S’ha de fugir d’expressions o exemples literals del material d’aprenentatge, frases fetes, tòpics o alternatives humorístiques. Aquestes opcions acostumen a mostrar un mal funcionament i propicien la conjectura.
És convenient eludir termes absoluts, com ara «tot», «res», «sempre», «mai», etc. En general, aquestes expressions s’associen a alternatives errònies.
És recomanable utilitzar l’adjectiu «correcta/correctes» per fer referència a la idoneïtat de la resposta, i no pas «bona/bones», «adequada/adequades», etc.
Cal revisar també si hi ha errors ortogràfics i gramaticals en els distractors. En confeccionar una pregunta, se sol prestar més atenció a les alternatives correctes, i les faltes d’ortografia i altres errors d’expressió poden oferir pistes no desitjades.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 20-1-2021
Citació recomanada:
«Examen de tipus test: opcions de resposta» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3234> [consulta: 22 novembre 2024].