El contingut del missatge s’ha de redactar de manera breu, clara i entenedora, amb la informació estrictament necessària per a l’estudiant. En aquest sentit, les notificacions no han de superar les cent paraules i la informació addicional, si n’hi ha, ha d’anar degudament enllaçada.

La distribució en paràgrafs del cos del missatge facilita la lectura i deixar una ratlla en blanc entre paràgrafs afavoreix la llegibilitat.



Des del punt de vista gràfic, l’editor permet fer servir la negreta (per destacar alguna paraula clau), la cursiva (per als estrangerismes i els títols d’obres) o les llistes (per presentar la informació ben estructurada). És convenient, però, mantenir l’estil Normal i la lletra Sans Serif que ve per defecte. En tot cas, convé fer servir les opcions de format adequadament i amb mesura.

La informació addicional s’enllaça degudament en el nucli del text i no es consigna en un paràgraf a banda al peu de l’escrit. Convé limitar els enllaços a contingut important i pertinent, com ara la notícia relacionada, la pàgina web vinculada, etc.

S’enllacen paraules o expressions clau, informativament rellevants i tan concises com sigui possible. Per tant, no queden enllaçats articles o preposicions previs, ni signes de puntuació posteriors.





Per afegir enllaços, se selecciona el text concret que es vol enllaçar i es fa clic al botó d’enllaç (🔗).

Aquest botó obre la finestra Add link, que permet escriure l’URL corresponent. A mesura que s’escriu, apareixen dues opcions de les quals cal seleccionar-ne sempre una:

• Open URL, que obre l’enllaç a la mateixa aplicació SocUB. Aquesta opció es recomana en cas que la pàgina de destinació estigui adaptada a dispositius mòbils.
  
  
• Open URL (in external browser), que obre l’enllaç en una finestra del navegador del mòbil. Aquesta opció es recomana en cas que la pàgina de destinació no estigui adaptada a dispositius mòbils.

Tots els missatges han d’anar signats. La signatura identifica l’autoria institucional de cada notificació i es compon en una sola línia. Si l’emissor és un centre o una unitat, convé especificar-la després d’un punt.





Pel que fa als tractaments personals, per a l’emissor es recomanen les formes impersonals (tercera persona del singular) pròpies dels avisos clàssics i de la comunicació formal. En canvi, per al destinatari s’opta per la segona persona del singular (tu), que permet un discurs molt directe, especialment adequat per a l’alumnat.



Per acabar, abans de demanar la correcció de la notificació als tècnics de referència, és important revisar-la des del punt de vista tant conceptual (d’ordenació de les idees i precisió del text) com ortogràfica. Els verificadors són una eina de gran ajuda per detectar errors ortogràfics i mecanogràfics, i convé tenir-los actius sempre que es redacta.