En general, el nucli de la diligència s’introdueix amb el verb faig constar, destacat i aïllat del cos del text.

• Es destaca amb majúscules per identificar clarament de quin document es tracta, i en cap cas no se’n separen les lletres amb espais en blanc.
  
  

  FAIG CONSTAR

  
  

  F A I G    C O N S T A R

  
  
  
• S’acompanya de dos punts únicament en el cas que se certifiquin diversos fets, que es distribueixen en paràgrafs diferents.
  
  

  FAIG CONSTAR que […]

  
  

  FAIG CONSTAR: que […]

  
  
  

  FAIG CONSTAR: 1. […] 2. […] 3. […]

  
  
  
• Se sol disposar en una doble columna asimètrica, en què el verb ocupa la primera columna i la resta de text, la segona.
  
  

  FAIG CONSTAR que l’alumne Xavier Pérez Darder ha comparegut a la Secretaria d’Estudiants i Docència de la Facultat de Biologia.

  
  
  Si tècnicament la disposició del document no es pot controlar amb facilitat, també és possible col·locar el títol en un paràgraf aïllat.
  
  

  FAIG CONSTAR Que l’alumne Xavier Pérez Darder ha comparegut a la Secretaria d’Estudiants i Docència de la Facultat de Biologia.

A continuació, s’expressen de manera clara i concisa els fets o les dades que s’hi constaten, introduïts amb la conjunció que si la frase presenta una forma verbal conjugada.



Altrament, davant una forma no verbal, la conjunció que no és necessària.



Si hi ha diversos fets o dades per constatar, cadascun es consigna en un paràgraf diferent, numerats correlativament i encapçalats igualment per la conjunció que, que s’escriu amb majúscula inicial. En general, cada paràgraf es tanca amb un punt.



La fórmula diligència per fer constar, amb què tradicionalment també s’ha introduït el nucli de la diligència, es reserva als casos en què apareix inserida en un altre document. En la resta de contextos, per simplificació i homogeneïtat amb la resta de documentació administrativa, que es redacta en primera persona del singular i no en forma impersonal, és preferible el verb faig constar.