En general, els missatges, especialment els més formals, s’inicien amb una salutació i acaben amb un comiat. Quan s’enceten fils de discussió, per immediatesa, economia lingüística i necessitat de síntesi, aquestes fórmules s’obvien, i les respostes se solen inserir intercalades en el cos del missatge al qual es dona contestació.

Els tipus de salutació i de comiat depenen, com en qualsevol altre tipus de comunicació, del grau de formalitat del missatge i de la relació entre els interlocutors.



Cal tenir en compte que les formes de salutació i de comiat estan correlacionades, és a dir, corresponen al mateix grau de formalitat, i per tant no sempre són intercanviables.




En cas de salutacions adreçades a un sol destinatari indeterminat o a més d’un destinatari indeterminat, es recomana l’ús de la forma doble sencera, en lloc del masculí com a genèric.







Atès que la comunicació per correu és asíncrona i no es pot saber amb exactitud el moment en què el destinatari llegirà el missatge, són poc recomanables les fórmules de salutació marcades temporalment.




Des del punt de vista de la puntuació, malgrat que pugui semblar sobrer, és necessari separar el nom propi de persona, sempre que funcioni com a vocatiu, de la fórmula de salutació. Si el nom va acompanyat d’un adjectiu, la coma s’omet.







Les fórmules de comiat que constitueixen una frase, amb verb explícit o sobreentès, acaben amb un punt; altrament, s’hi posa una coma.