L’assumpte, que s’escriu amb majúscula inicial, ha de descriure de manera breu, clara i precisa l’objecte del missatge. Permet fer-se una idea ràpida del contingut, i de la importància i la urgència del correu. Per això, és important triar bé les paraules que es fan servir i evitar assumptes massa genèrics o imprecisos, que no permeten distingir un correu d’un altre.





L’assumpte és un referent immediat per a les persones que gestionen grans volums de missatges, i és molt útil per fer cerques i localitzar informacions. Per això, aquest camp no es pot deixar en blanc. Igualment, convé evitar enviar missatges amb assumpte però sense contingut, perquè poden generar falses expectatives.

En el cas de respondre a un correu, és important mantenir el mateix assumpte a fi que tots els missatges vinculats amb un mateix tema es mantinguin en un mateix fil de discussió. Si es vol canviar la temàtica de la conversa, convé no respondre directament al mateix correu sinó crear un missatge nou amb un assumpte diferent.

Els clients de correu anteposen automàticament a l’assumpte els prefixos estàndard Re (respon o respon a tothom) i Fwd (reenvia), que donen compte del tipus de relació del missatge amb el correu original.



Poden funcionar com a prefixos mots com ara urgent, important o atenció, que serveixen per destacar un correu de la resta. Amb aquests indicadors s’apel·la directament a l’atenció del lector i, per tant, cal usar-los amb molta moderació i únicament quan sigui estrictament necessari. Altrament, resulten estèrils i perden la seva funció.