El sufix ‑
essa, amb què tradicionalment es formaven femenins referits a càrrecs o professions, avui dia ja no és productiu, és a dir, ja no genera noms nous. Els existents (com ara
advocadessa,
alcaldessa,
batllessa,
jutgessa o
metgessa) conviuen amb femenins formats amb el sufix ‑
a (
advocada) o femenins coincidents amb els masculins (
alcalde,
batlle,
jutge o
metge), els quals necessiten algun mecanisme sintàctic, com ara l’article, per establir l’oposició de gènere (
la batlle,
la jutge o
la metge).
Per això, davant l’alternança de formes, en els casos invariables es recomana l’ús dels femenins acabats en ‑
essa que tenen tradició, amb la voluntat de visibilitzar les dones que ocupen aquests càrrecs o professions.
| l’alcaldessa |
| | l’alcalde
|
|
| |
| la batllessa |
| | la batlle
|
|
| |
| la jutgessa |
| | la jutge
|
|
| |
| la metgessa |
| | la metge |
|
En canvi, en els casos en què l’alternança es dona amb femenins formats amb el sufix ‑
a, aquesta es prioritza per davant de la forma amb el sufix ‑
essa.
| l’advocada |
| | l’advocadessa |
|