En català, en el cas de estudiant o estudianta, malgrat que totes dues formes són normatives, es recomana l’ús de estudiant (que inclou masculí i femení) i es proposa aquesta forma sempre que sigui possible com a alternativa a l’ús de alumne (que té forma masculina i femenina).
En castellà, la paraula estudiante és invariable i el seu gènere ve determinat per l’article. Per tant, només en el cas que no vagi precedit d’article és preferible utilitzar aquest substantiu en lloc de alumno (que té forma masculina i femenina).
En canvi, en casos en què s’opti per utilitzar una forma doble, és aconsellable recórrer a el alumno o alumna en lloc de el o la estudiante.
 | L’estudiant ha de renunciar a l’avaluació continuada abans de lliurar el primer exercici d’avaluació. |
 | L’alumne ha de renunciar a l’avaluació continuada abans de lliurar el primer exercici d’avaluació. |
En castellà, la paraula estudiante és invariable i el seu gènere ve determinat per l’article. Per tant, només en el cas que no vagi precedit d’article és preferible utilitzar aquest substantiu en lloc de alumno (que té forma masculina i femenina).
| Ser estudiante de una de las titulaciones que oferta la universidad. |
| Ser alumno de una de las titulaciones que oferta la universidad. |
En canvi, en casos en què s’opti per utilitzar una forma doble, és aconsellable recórrer a el alumno o alumna en lloc de el o la estudiante.
| El alumno o alumna deberá acreditar su nivel de inglés. |
| El o la estudiante deberá acreditar su nivel de inglés. |
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 10-3-2021
Citació recomanada:
«Estudiant» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=2527> [consulta: 22 novembre 2024].
