Lectura de les xifres romanes

Les xifres romanes es llegeixen com a ordinals quan van davant del nom a què fan referència.

Exemple adequatel V [cinquè] Congrés
Exemple adequatla XXV [vint-i-cinquena] Olimpíada


Quan van darrere del nom, en general, es llegeixen com a cardinals, tot i que els nombres inferiors a deu també es poden llegir com a ordinals.

Exemple adequatel segle i [u o primer]
Exemple adequatel segle xxi [vint-i-u]

Exemple adequatel capítol vi [sis o sisè]
Exemple adequatel capítol lxxxi [vuitanta-u]

Exemple adequatla pàgina iii [tres o tercera]
Exemple adequatla pàgina xiii [tretze]


En canvi, en el cas de noms propis de persona, els nombres inferiors a deu només es poden llegir com a ordinals.

Exemple adequatJoan Pau II [segon]
Exemple no admissibleJoan Pau II [dos]
Exemple adequatEnric VIII [vuitè]
Exemple no admissibleEnric VIII [vuit]

Exemple adequatLluís XIV [catorze]
Exemple adequatBenet XVI [setze]

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 16-1-2019
Citació recomanada:
«Lectura de les xifres romanes» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=2115> [consulta: 25 novembre 2024].