Noms i cognoms

Els noms de pila es mantenen en la llengua en què vinguin escrits i, sobretot, es vetlla perquè hi hagi coherència en un mateix text, és a dir, que sempre s’escriguin de la mateixa manera. Pel que fa als cognoms castellans, cal respectar-ne l’accentuació. Només si la persona interessada ho expressa explícitament, s’hi apliquen les regles d’accentuació en català.

Exemple adequatLluïsa García, Pere Garcia.



S’ha de tenir en compte que els noms d’un mateix text vagin tots abreujats o no hi vagin.

Exemple adequatels alumnes J. M. Montcada, N. Rius i M. Solà.

O bé

Exemple adequatJosep M. Montcada, Núria Rius i Marta Solà.



En el cas de noms estrangers de personatges públics o històrics, i de personatges ficticis de la literatura universal se segueix la transcripció o transliteració del Gran Larousse Català o de la Gran Enciclopèdia Catalana, respectivament; en el cas que no n’hi hagi, es té en compte la forma comuna (o més estesa) usada pels mitjans de comunicació escrits.

Exemple adequatMikhail Gorbatxov, Georg Friedrich Händel, Aristòtil, Sigfrid.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 26-2-2016
Citació recomanada:
«Noms i cognoms» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1671> [consulta: 24 novembre 2024].