Quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.





Amb tot, però, l’ús de les xifres és preferible o inevitable en casos com els següents:

• Nombres formats per tres mots o més.
  
  

  S’hi han inscrit 1.130 alumnes.

  
  

  S’hi han inscrit mil cent trenta alumnes.

  
  
  També convé escriure amb xifres els nombres de només dos mots si algun porta guionet.
  
  

  Hi havia 154 persones a la sala.

  
  

  Hi havia cent cinquanta-quatre persones a la sala.

  
  
  
• Nombres que expressen una quantitat i van seguits del símbol corresponent.
  
  

  La longitud del riu Ebre és de 910 km.	La longitud del riu Ebre és de nou-cents deu km.
  La temperatura mitjana anual és de 17 °C.	La temperatura mitjana anual és de disset °C.

  
  
  
• Nombres amb decimals.
  
  

  El tipus d’interès ha pujat un 1,3.

  El tipus d’interès ha pujat un u coma tres.

Pel que fa a les quantitats arrodonides superiors al milió i que estiguin formades per més de dos mots, es pot usar la grafia mixta, en què la primera part del numeral s’expressa amb xifres i es completa amb el mot milions, bilions, etc.



En tot cas, en l’escriptura dels nombres sempre ha de prevaldre la coherència i s’ha d’evitar el tractament diferent en un mateix fragment.




Més enllà d’aquestes consideracions, cada context determina si és millor emprar lletres o xifres. En general, com més discursiu sigui un text, més es tendeix a escriure les quantitats en lletres i, en canvi, com més esquemàtic, més es tendeix a fer-ho en xifres.