Els noms de les tecles, tant de les formes desenvolupades com de les abreujades, s’han d’escriure en rodona i en la mateixa llengua del document que es redacta.
Dins de text, les abreviacions han de dur majúscula inicial de cada element, mentre que les formes desenvolupades corresponents han d’anar en minúscules.
Les tecles de drecera permeten d’executar de manera directa, per mitjà de combinacions de tecles, determinades ordres. Per exemple, en general, si es vol tancar la finestra activa, es pot prémer simultàniament la tecla de control i la tecla de funció F4.
Per consignar les dreceres, cal fer servir les formes abreujades de les tecles —escrites amb majúscula inicial i rodona— i el signe més (+) com a separador. És convenient deixar un espai de no-separació davant i darrere el signe, perquè la seqüència de caràcters es mantingui en una mateixa línia.
És possible de combinar dues tecles de manera simultània i una altra de manera consecutiva. Per exemple, en general, per seleccionar una única línia, es pot prémer simultàniament Maj + Fi, però per seleccionar tot el que hi hagi a partir del cursor, cal prémer Ctrl + Maj alhora i després pitjar la tecla de final.
En aquests casos, cal separar les tecles que s’han de prémer simultàniament de la que cal prémer després per mitjà d’una coma (,) i respectar les indicacions que regeixen per a la consignació de combinacions simples de tecles.
 | Per canviar de paràgraf premeu la tecla de retorn. |
 | Per canviar de paràgraf premeu intro. |
Dins de text, les abreviacions han de dur majúscula inicial de cada element, mentre que les formes desenvolupades corresponents han d’anar en minúscules.
| Amb la tecla de fixació de teclat numèric (o Bloq Num) activem la funció numèrica i desactivem les tecles de cursor. |
| La tecla de funció F2 no té res a veure amb les tecles F i 2. |
Les tecles de drecera permeten d’executar de manera directa, per mitjà de combinacions de tecles, determinades ordres. Per exemple, en general, si es vol tancar la finestra activa, es pot prémer simultàniament la tecla de control i la tecla de funció F4.
Per consignar les dreceres, cal fer servir les formes abreujades de les tecles —escrites amb majúscula inicial i rodona— i el signe més (+) com a separador. És convenient deixar un espai de no-separació davant i darrere el signe, perquè la seqüència de caràcters es mantingui en una mateixa línia.
| En general, Ctrl + C copia la selecció, Ctrl + P imprimeix el document, Alt + Tab permet passar a una altra aplicació que hi hagi oberta, Alt Gr + 2 serveix per introduir el símbol de l’arrova, etc. |
| En la majoria d’aplicacions, Edita > Retalla és una alternativa a prémer Ctrl + X. |
 | En la majoria d’aplicacions, Edita > Retalla és una alternativa a prémer Ctrl + X. |
| En la majoria d’aplicacions, Edita > Retalla és una alternativa a prémer Ctrl + X. |
És possible de combinar dues tecles de manera simultània i una altra de manera consecutiva. Per exemple, en general, per seleccionar una única línia, es pot prémer simultàniament Maj + Fi, però per seleccionar tot el que hi hagi a partir del cursor, cal prémer Ctrl + Maj alhora i després pitjar la tecla de final.
En aquests casos, cal separar les tecles que s’han de prémer simultàniament de la que cal prémer després per mitjà d’una coma (,) i respectar les indicacions que regeixen per a la consignació de combinacions simples de tecles.
| En general, Ctrl + Maj, Fi selecciona el text des del cursor fins al final; Ctrl + Alt, E introdueix el símbol de l’euro; Ctrl + Alt, Supr despenja l’ordinador, etc. |
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 24-10-2023
Citació recomanada:
«Representació d’elements informàtics: tecles i combinacions de tecles» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1575> [consulta: 21 novembre 2024].
