L’ús indiscriminat de fonts diferents dona una imatge institucional poc acurada i contravé el criteri d’unitat gràfica documental. És convenient, doncs, utilitzar una única tipografia, la que s’ha fixat segons el tipus de document, i mantenir-la al llarg de tot el text.

• La lletra estàndard dels textos de la Universitat de Barcelona és l’Arial; un tipus de lletra funcional, simple i llegible que s’ajusta al grau de formalitat pròpia de la documentació institucional més habitual. És una tipografia de pal sec (sense ornaments), present en les aplicacions de Microsoft.
  
  
  
  
  
• En el cas de textos protocol·laris o edicions exigents, el Manual de normativa gràfica prescriu l’ús de la Charter ITC (en la modalitat de xifres no elzevirianes); un tipus de lletra amb serifs (ornaments), més elegant i acurada, que s’utilitza per compondre el logotip de la Universitat i les submarques. És una tipografia de pagament, que no es pot descarregar lliurement.
  
  
  
  
  
• En el cas de textos per al web, es fa servir la Roboto; una font gratuïta desenvolupada per Google, moderna i accessible. És una tipografia de pal sec, de lectura fàcil i altament apta per a pantalles.
  
  
  
  

Amb caràcter general, es fa servir la lletra rodona. Les altres classes de lletra (cursiva, negreta, versaleta) es reserven per a usos específics, amb l’objectiu de destacar determinades paraules o seqüències tant per facilitar-ne la interpretació com per marcar les diferents parts del document o la jerarquització dels apartats.