Dividim el dia en les parts següents: matí, migdia, tarda, vespre, capvespre, nit, mitjanit i matinada (també vesprada al País Valencià i horabaixa a les Illes Balears).

• Preposició a + article
  
  Quan ens referim a les parts del dia fem servir la preposició a seguida de l’article determinat que calgui per a cadascuna, excepte en el cas de mitjanit, que no porta article.
  
  

  Al matí no hi és mai.

  
  

  Si vols, quedem al migdia i en parlem.

  
  

  Diu que a la tarda no pot estudiar.

  
  

  No vol que el truquin al vespre a casa.

  
  

  A la nit se’n va a dormir d’hora perquè es lleva a la matinada per anar a treballar.

  
  

  El dia 23 al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit / a la matinada.

  
  
  

  Es va despertar sobresaltada a mitjanit pensant en l’examen.

  
  

  El dia 23 a mitjanit.

  
  
  
• Preposició de sense article
  
  Alguns d’aquests termes també es poden introduir amb la preposició de i sense article:
  
  
  1. L’expressió de matí, que significa d’‘hora al matí’.
     
     

     Arriba molt de matí.

     
     
     
  2. Construccions que indiquen distribució d’una activitat durant el dia:
     
     

     torn de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada

     
     

     horari de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada

     
     

     classes de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada

     
     
     
  3. Els termes matinada i nit admeten ser introduïts també per de amb el mateix significat que tenen quan van introduïts per la preposició a + article.
     
     

     Es lleva de matinada perquè té la feina molt lluny.

     
     

     Es lleva a la matinada perquè té la feina molt lluny.

     
     
     

     De nit no s’hi veu gaire.

     
     

     A la nit no s’hi veu gaire.

     
     
     

Cal recordar que amb les parts del dia són incorrectes les construccions amb la preposició per o sense preposició ni article.