Usos generals

  • Títols

    En redactar un document, les versaletes es poden utilitzar per als títols de capítols, d’apartats, etc. En l’esquema jeràrquic del document, els títols en versaletes estan subordinats als que van en majúscules i dominen els que van en cursiva o en negreta.


  • Numerals romans

    • Els numerals romans que indiquen segles en un text s’escriuen en versaletes.

      Exemple adequatEl segle viii aC

      Exemple adequatL’evolucionisme transformista del segle xviii


    • No s’escriuen en versaletes els numerals romans que acompanyen mots començats amb majúscula distintiva (noms propis de persones, organitzacions, documents, etc.).

      Exemple adequatRamon Berenguer IV

      Exemple no admissibleRamon Berenguer iv

      Exemple adequatBenet XIII

      Exemple no admissibleBenet xiii

      Exemple adequatEl IV Congrés d’Història de Barcelona

      Exemple no admissibleEl iv Congrés d’Història de Barcelona


      Però sí quan la majúscula és demarcativa (és a dir, quan és deguda a la posició que la paraula ocupa en el text: títols, començament de frase, etc.).

      Exemple adequatSegle xviii: la Il·lustració

      Exemple inadequatSegle XVIII: la Il·lustració


    • Els numerals romans que indiquen les pàgines de pròlegs, prefacis i altres parts que precedeixen el text d’una obra es poden escriure en versaletes.

      Exemple adequatpàgina xix


    • Els numerals romans que indiquen les parts orgàniques d’una obra (els capítols, cants, etc.), així com els volums i toms, s’escriuen en versaletes, sempre que no es trobin en un context escrit en majúscules.

      Exemple adequatel cant iv de l’Odissea

      Exemple adequatl’elegia viii de Carles Riba

      Exemple adequatCAPÍTOL V

      Exemple no admissibleSALM xxi



  • Cognoms dels autors

    • Els cognoms dels autors en referències bibliogràfiques s’escriuen també en versaletes amb majúscula inicial.

      Exemple adequatNabokov, Vladimir. Notes on prosody. New York: Pantheon Books, 1954.


    • Els cognoms dels autors en citacions en nota també s’escriuen en versaletes i majúscula inicial.

      Exemple adequat1 Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, p. 15.


    • La menció de l’autor a peu de text (en pròlegs, epílegs, epígrafs, etc.) s’escriu en versaletes i majúscula inicial.

      Exemple adequatTambé havem de regraciar els nostres companys de Secció, al consell dels quals havem recorregut constantment, i així mateix tots els qui, amb llurs clarícies i suggeriments, ens han estalviat força vegades d’incórrer en errors i omissions.
      Pompeu Fabra

      Exemple adequatEscopiu a la closca pelada dels cretins.
      Joan Salvat-Papasseit



  • Obra citada a si mateixa

    Els títols d’obres i publicacions periòdiques que se citen a si mateixes dins el text s’escriuen en versaletes i amb les majúscules que corresponguin.

    Exemple adequatLes remissions a altres parts de l’obra i les notes a peu de pàgina acaben de bastir l’estructura dels capítols d’aquest Manual d’estil.

    Exemple adequatEl número 20 de la revista Llengua, Societat i Comunicació se centra en les connexions entre música i llengua en sentit ampli.


Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 30-6-2022
Citació recomanada:
«Usos generals» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1322> [consulta: 24 novembre 2024].