El verb dimitir es pot usar com a transitiu, cas en què el complement directe designa el càrrec. Igualment es pot usar amb valor absolut, sense el complement directe explicitat. També es pot usar com a verb intransitiu, seguit de la preposició de o de la locució com a.
El participi d’aquest verb, però, no s’ha d’usar com a adjectiu amb el significat de ‘dimissionari’ ni de ‘destituït’.
 | Casajoana es planteja seriosament dimitir el càrrec. [ús transitiu] |
| Casajoana es planteja seriosament dimitir. [ús transitiu] |
| Casajoana es planteja seriosament dimitir de vicerectora. [ús intransitiu] |
| Casajoana es planteja seriosament dimitir com a vicerectora. [ús intransitiu] |
El participi d’aquest verb, però, no s’ha d’usar com a adjectiu amb el significat de ‘dimissionari’ ni de ‘destituït’.
| El vicerector dimissionari es presentarà a les properes eleccions. |
 | El vicerector dimitit es presentarà a les properes eleccions. |
| Els alts càrrecs destituïts recentment podrien ser processats. |
| Els alts càrrecs dimitits recentment podrien ser processats. |
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 14-11-2017
Citació recomanada:
«Règims verbals: dimitir» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1306> [consulta: 16 febrer 2025].
