El verb
preocupar és transitiu en frases com les que es mostren tot seguit. El complement d’aquest verb, doncs, no pot anar introduït per la preposició
a.
| Els fets han preocupat la degana de la facultat. |
| Els fets han preocupat a la degana de la facultat. |
| Que no augmentin els sous preocuparà els sindicats. |
| Que no augmentin els sous preocuparà als sindicats. |
Quan el complement del verb
preocupar de frases com les anteriors és substituït per un pronom feble de tercera persona, aquest pronom ha de ser
el,
la,
els o
les.
| Les conseqüències de la decisió no el preocupen. |
| La preocupa suspendre l’examen. |
| Els preocupa que no assolim els objectius. |
| Això les preocupa. |
En aquest sentit, cal remarcar que, en els textos de la Universitat de Barcelona, no és recomanable d’utilitzar el verb
preocupar com a intransitiu, encara que aquest sigui un ús generalitzat en altres registres més informals. Per tant, cal anar alerta, sobretot, en la utilització d’alguns pronoms febles:
- No s’ha de fer servir el pronom li per substituir un complement singular del verb preocupar.
| Les conseqüències de la decisió no li preocupen. |
| Li preocupa suspendre l’examen. |
- No s’ha de fer servir el pronom els si es fa referència a un complement femení plural del verb preocupar.
| Això preocupa les professores del departament. = Això les preocupa. |
| Això preocupa les professores del departament. = Això els preocupa. |