A l’hora de denominar i classificar els éssers vius, tant els botànics com els zoòlegs han hagut d’establir diferents categories en forma d’arbre, segons les quals cada individu pot tenir una adscripció determinada. Aquestes categories s’anomenen tàxons.

El tàxon bàsic dels éssers vius és l’espècie (species). Les unitats taxonòmiques de rang superior (en una seqüència ascendent) són: el gènere (genus), la família (familia), l’ordre (ordo), la classe (classis), el fílum (phylum) —en el cas dels animals— o la divisió (division) —en el cas de les plantes— i el regne (regnum); les de rang inferior són: la varietat (varietas) i la forma (forma).

Es poden introduir categories addicionals amb l’ús dels prefixos super- i sub- al tàxon del qual depenen. Així s’obté, per exemple, subespècie (subspecies), subgènere (subgenus), subdivisió (subdivision) o subregne (subregnum), d’una banda, i superespècie (superspecies), superfamília (superfamilia), superclasse (superclassis) o superordre (superordo), de l’altra.