El gerundi és una de les formes no personals (juntament amb l’infinitiu i el participi) que pot formar part d’una perífrasi verbal. A continuació es presenten algunes de les perífrasis més habituals (amb anar, continuar, seguir i estar) i algunes recomanacions per als casos de perífrasis incorrectes (amb portar, venir).
Més informació
Lacreu, Josep. Manual d’ús de l’estàndard oral. València: Institut de Filologia Valenciana; Universitat de València, 1990, pàg. 221-223.
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, cap. xviii.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, §23.3 i cap. 29.
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, cap. xviii.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, §23.3 i cap. 29.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 3-5-2017
Citació recomanada:
«Perífrasis verbals amb gerundi» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1137> [consulta: 24 novembre 2024].
