Sovint es produeixen confusions a l’hora d’escriure
sinó i
si no perquè fonèticament sonen igual. Es tracta, però, de conjuncions diferents que cal no confondre.
Sinó és una conjunció adversativa que indica oposició entre els elements que posa en relació.
| No has de parlar amb aquesta professora sinó amb l’altra. |
Aquesta conjunció sovint es converteix en
sinó que quan els verbs de les dues oracions relacionades són diferents.
| No solament has d’omplir la sol·licitud, sinó que has d’adjuntar-hi una fotocòpia del DNI. |
O quan, tot i ser el mateix verb, es fa explícit les dues vegades.
| No has de parlar amb aquesta professora sinó que has de parlar amb l’altra. |
Si no, en canvi, és un conjunt de dos mots: la conjunció condicional
si i l’adverbi de negació
no.
| Penseu-vos bé què li voleu dir abans d’entrar al despatx; si no us penseu bé què li voleu dir, potser no aconseguiu el que us proposeu. |
| Segur que arribarà a l’hora que ens va prometre; si no arriba a l’hora que ens va prometre, m’enfadaré amb ella. |
| Què es podia fer, si no es feia allò? |
Sovint, però, per tal de no repetir tota la frase,
si no esdevé una representació de tota l’oració anterior i té, per tant, un ús el·líptic; en aquest cas ha d’anar seguit d’una coma (excepte si es tracta d’una interrogació).
| Penseu-vos bé què li voleu dir abans d’entrar al despatx; si no, potser no aconseguiu el que us proposeu. |
| Segur que arribarà a l’hora que ens va prometre; si no, m’enfadaré amb ella. |
| Què es podia fer, si no? |
Quan té aquest ús el·líptic, podeu comprovar que la grafia
si no és correcta si es pot substituir per la conjunció
altrament.
| Segur que arribarà a l’hora que ens va prometre; altrament, m’enfadaré amb ella. |