em i hem

Sovint, a l’hora d’escriure i atesa la gran proximitat gràfica entre les dues paraules, s’escriu l’una en lloc de l’altra. A més, cal tenir en compte que, com que les dues paraules són correctes en català, els verificadors ortogràfics dels programes de tractament de textos no avisen.

Sobretot, doncs, el que cal és pensar-hi. A continuació s’ofereixen alguns consells per decidir quan cal escriure em o quan hem.

  • Em és un pronom feble de primera persona del singular (que equival a la construcció ‘a mi’) que apareix sempre davant un verb començat en consonant. La pronúncia en català oriental és amb vocal neutra.

    Exemple adequatDiré adeu a la plana que em va veure infant i a aquell alt campanar del meu poble. (Lluís Llach)

    Exemple adequatEl català: què em cal saber?

    Exemple adequatEm plau convocar-vos a la reunió de personal laboral que tindrà lloc el dia 25 de setembre de 2003, a les 17.00 h, a la sala de juntes de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.


  • Hem és la primera persona del plural del present d’indicatiu del verb haver i sempre va seguida d’un participi o de la preposició de seguida d’un infinitiu. La pronúncia en català oriental és amb e oberta.

    Exemple adequat«El cas dels papers catalans a Salamanca: hem perdut els papers?» és un article publicat a la revista BiD de desembre de 2002.

    Exemple adequatHem hagut de recórrer al catàleg bibliogràfic que hi ha en línia per localitzar aquest exemplar tan antic de l’obra de Dante.

    Exemple adequatAbans de començar el curs hem d’establir el calendari d’activitats culturals de la Facultat.

    Exemple adequatEls estudiants hem d’implicar-nos més en la gestió de la Universitat.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 18-2-2021
Citació recomanada:
«em i hem» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1030> [consulta: 21 novembre 2024].