L’estructura bàsica que cal utilitzar per expressar una obligació és la
perífrasi verbal haver de + infinitiu. Cal evitar l’ús de
tenir de + infinitiu i de
tenir que + infinitiu.
| La matrícula s’ha de fer a partir del dia 24 d’octubre. |
| Hem de fer una memòria per presentar el nostre estudi i els resultats que n’hem obtingut. |
No cal dir que també és incorrecta la forma
hi ha que + infinitiu:
| S’ha de garantir la imparcialitat en l’avaluació de les proves. |
| Hi ha que garantir la imparcialitat en l’avaluació de les proves. |
El verb
caldre té un ús preferent per expressar una obligatorietat amb sentit no estricte, de recomanació, però tot i així s’han de tenir en compte altres locucions del tipus
fer falta,
ser necessari i fins i tot
haver de, segons el context.
| Cal atendre totes les peticions que ens arribin. |
| És necessari atendre totes les peticions que ens arribin. |
| Calen nous professors per al curs vinent. |
| Fan falta nous professors per al curs vinent. |
| Cal que el Consell prengui una decisió sobre l’afer. |
| El Consell ha de prendre una decisió sobre l’afer. |
Cal evitar l’ús del futur amb sentit d’obligació, i expressar aquest sentit amb el verb en present.
| Els noms dels càrrecs oficials s’escriuran amb minúscula. |
| Els noms dels càrrecs oficials s’escriuen amb minúscula. |