Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Resolució

  • Estructura i redacció
  • Tractament personal
  • Temps verbal
  • Remarques
  • Fraseologia

Resolució

Definició. Document amb què es pren una determinació o decisió sobre un afer que generalment comporta l’acabament del procediment administratiu, previ a l’execució.

Mida. ISO A4.

Reglamentació. Vegeu la normativa general que regula l’ús de la llengua en els documents que genera la Universitat de Barcelona.

Exemple

ModelWord

PDF

Estructura i redacció

Esquema1. Identificació (opcional)

La identificació de l’expedient encapçala aquest document. Sol constar de les dades següents: número d’expedient i unitat orgànica que emet la resolució.

2. Relació de fets

Aquest apartat s’identifica en el document mitjançant el títol RELACIÓ DE FETS. Sota mateix s’indiquen els diferents fets i accions seguides des de l’inici de l’expedient.

La presentació ha de ser clara, per la qual cosa és recomanable que es faci en apartats separats i amb frases completes. L’exposició de cada fet s’ha de redactar de manera sintètica i, si n’hi ha més d’un, és preferible numerar-los mitjançant ordinals desenvolupats (primer, segon, tercer, etc.) o abreujats (1r, 2n, 3r, etc.) o cardinals (1, 2, 3, etc.).

3. Fonaments de dret

Aquest apartat s’identifica en el document mitjançant el títol FONAMENTS DE DRET.

Quan és procedent, es fa una referència succinta a les disposicions o els actes i a la doctrina jurisprudencial en què es fonamenta l’exercici de la competència. Aquesta exposició s’ha de redactar de manera sintètica i, si hi ha diversos actes o disposicions, és preferible numerar-los mitjançant ordinals desenvolupats (primer, segon, tercer, etc.) o abreujats (1r, 2n, 3r, etc.) o cardinals (1, 2, 3, etc.). Es tracta d’explicitar l’argumentació jurídica en què es fonamenta la decisió i per què s’aplica al cas concret sobre el qual es resol.

En el cas que, segons la llei, s’hi hagi d’incloure la motivació prèvia, també s’hi ha de fer constar.

Aquest apartat pot acabar amb una expressió d’enllaç amb el següent: com ara Per això (o bé En conseqüència), d’acord amb el que disposen els articles (aquí s’enumeraren exclusivament els articles a què s’ha fet referència en els fonaments de dret) i fent ús de les atribucions que m’han estat conferides per (aquí es concreta el precepte, l’autorització, etc. pertinent). O bé, simplement, Per això / En conseqüència, seguits d’una coma.

4. Resolució

El nucli del document s’introdueix amb la paraula RESOLC, seguida de dos punts, i pot estar precedit de la frase Fent ús de les atribucions que m’han estat conferides, [...].

La paraula RESOLC se substitueix per ACORDA quan és un òrgan col·legiat qui formula la resolució.

Tot seguit es fa una exposició resumida de la decisió presa i, si és necessari, s’indiquen el nom i els cognoms de la persona o les persones a qui s’ha de notificar la resolució. És recomanable de separar en paràgrafs els diferents apartats de la resolució (1r, 2n, etc., o bé Primer, Segon, etc.).

Vegem-ne un exemple:

RESOLC:

Primer. Desestimar la sol·licitud presentada per […]

Segon. Notificar aquesta resolució a […]

5. Datació

La datació del document es compon de:

  • població, seguida d’una coma

  • data (el dia del mes i l’any, en xifres; sense cap punt).


Barcelona, 29 de novembre de 1998
L’Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1999

La població mai no ha d’anar precedida de la preposició a.

6. Signatura

La signatura del titular de l’òrgan consta de:

  • càrrec, precedit de l’article corresponent

  • signatura

  • nom i cognoms.


En el cas que la resolució s’emeti per delegació, s’hi ha de fer constar (Per delegació / P. d.).

7. Peu de recurs

Els articles 88.3, 112 i 114 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa estableixen la tipologia i les característiques dels recursos que es poden interposar contra una resolució.

D’acord amb la normativa, a la part final de les resolucions cal identificar els recursos que corresponguin, l’òrgan davant el qual s’han de presentar i el termini per interposar-los. Aquesta informació configura el peu de recurs i el seu contingut varia segons els casos.

Els més habituals en l’àmbit universitari són els següents:

  • En resolucions que exhaureixen la via administrativa (dictades pel rector, el Consell de Govern o el Consell Social, i les dictades per delegació) i també aquelles que es dictin sobre matèries de personal funcionari que no es refereixin al naixement o extinció de la relació de servei del personal funcionari de carrera:

    Exemple adequatContra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, independentment de la seva executivitat immediata, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació [o notificació], d’acord amb els articles 8 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

    No obstant això, les persones interessades poden optar per interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictada, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació [o notificació], d’acord amb els articles 30, 123 i concordants de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest cas, no es pot interposar el recurs contenciós administratiu mentre no es dicti resolució expressa o presumpta del recurs de reposició.

    Igualment, es pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.


  • En resolucions que es refereixen al naixement o extinció de la relació de servei del personal funcionari de carrera:

    Exemple adequatContra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, independentment de la seva executivitat immediata, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació [o notificació], d’acord amb l’article 10 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

    No obstant això, les persones interessades poden optar per interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictada, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació [o notificació], d’acord amb els articles 123 i concordants de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest cas, no es pot interposar el recurs contenciós administratiu mentre no es dicti resolució expressa o presumpta del recurs de reposició.

    Igualment, es pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.


  • En resolucions que no exhaureixen la via administrativa:

    Exemple adequatContra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, independentment de la seva executivitat immediata, es pot interposar un recurs d’alçada davant el rector, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació [o notificació], d’acord amb els articles 30, 121 i 122 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

    Igualment, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.


  • En actes de tràmit:

    Exemple adequatContra aquesta resolució, que és de tràmit, no es pot interposar cap recurs, sens perjudici que pugui al·legar-se el que es consideri vers la resolució que posa fi al procediment, d’acord amb l’article 112 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

    No obstant això, les persones interessades poden optar per interposar la reclamació que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos. Si consideren que aquesta resolució determina la impossibilitat de continuar el procediment, decideix directament o indirectament el fons de l’assumpte, produeix indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims, poden interposar un recurs d’alçada o potestatiu de reposició davant el rector, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació [o notificació], d’acord amb els articles 30, 112, 121 i 122 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.


  • En resolucions que incloguin el nomenament de tribunals o comissions, cal afegir al peu de recurs que correspongui, la indicació següent:

    Exemple adequatIgualment, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos, així com exercir els drets d’abstenció i recusació regulats als articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.


  • En resolucions de publicacions de llistes provisionals que confereixen termini d’esmenes:

    Exemple adequatD’acord amb l’article 112 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, contra aquesta resolució, que és de tràmit no qualificat, no es pot interposar cap recurs, sens perjudici del dret d’esmena establert en la part dispositiva dels recursos corresponents que les persones interessades puguin interposar contra la publicació de la llista definitiva d’admesos i exclosos.

Tractament personal

Emissor:
1a persona del singular
3a persona del singular (si és un òrgan col·legiat).
Receptor:
3a persona del singular o del plural.

Temps verbal

El temps verbal que s’hi usa preferentment és el present d’indicatiu.

Remarques

  • En les resolucions cal evitar els usos de la veu passiva, de les formes verbals impersonals i de la forma HE RESOLT / HA RESOLT:

    La Comissió va emetre [...] i no Van ser emeses [...]

    Els senyors Miquel Pons i Carles Costa han presentat [...] i no S’ha presentat [...]

    RESOLC i no HE RESOLT

  • Les formes verbals de futur no expressen obligatorietat i, per tant, cal evitar-les quan s’usen amb aquest sentit i utilitzar els verbs haver de o caldre.

Fraseologia

A proposta de la Comissió d...

Amb data... es va rebre una sol·licitud...

Atès... / Atesa... / Atès que...

D’acord amb el que estableixen el Reial decret... i l’Estatut de la Universitat...

... d’acord amb els criteris generals establerts per... i la normativa aprovada...

D’acord amb la proposta presentada per...

Després d’estudiar la proposta...

En aplicació d..., sobre...

Fent ús de les atribucions que em confereix l’article...

... ha presentat la documentació exigida...

L’article... de la Llei... atorga competències a... per emetre resolucions...

L’article... regula...

... va estudiar l’expedient d...

... va examinar l’informe d...

Vist... / Vista... / Vist que...

Vegeu també l’apartat «7. Peu de recurs».



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 10-2-2024
Citació recomanada:
«Resolució» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=888> [consulta: 23 novembre 2024].