Definició. Document amb què una persona adreça una sol·licitud sobre una matèria no reglada.

Mida. ISO A4 o bé ISO A3.

Reglamentació. Vegeu la normativa general que regula l’ús de la llengua en els documents que genera la Universitat de Barcelona.

Exemples

1. Dades del sol·licitant

En primer lloc hi consten les dades personals de qui signa la petició:

• nom i cognoms
  
  
• domicili
  
  
• telèfon (opcional)
  
  
• altres dades opcionals.

2. Exposició de la sol·licitud

Aquest apartat s’introdueix amb DEMANO o SOL·LICITO, seguit de dos punts.

A continuació, es fa una exposició breu de la sol·licitud que motiva la petició. Si comporta més d’un aspecte, se separen per paràgrafs.

3. Datació

La datació del document es compon de:

• població, seguida d’una coma
  
  
• data (el dia del mes i l’any, en xifres; sense cap punt).

Barcelona, 29 de novembre de 1998
L’Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1999

La població mai no ha d’anar precedida de la preposició a.

4. Signatura

Signatura de qui formula la petició. No cal repetir en aquest apartat el nom i els cognoms de qui signa el document.

La signatura de la petició també es pot fer abans de la datació.

5. Càrrec a qui s’adreça

En aquest apartat s’ha de fer constar, íntegrament en majúscules, el càrrec de la persona a qui s’adreça la petició, precedit —opcionalment i si en té— del tractament protocol·lari.

Emissor: 1a persona del singular (jo).

Receptor: 2a persona del plural (vós).