Usos de ser i estar
- Per expressar qualitats
- Amb subjectes animats
- Amb subjectes inanimats
- Per expressar lloc
- Davant de sintagma preposicional que no expressi lloc
- Altres verbs en lloc de ser i estar
- Ser com a auxiliar en oracions passives
Els usos dels verbs ser i estar depenen, bàsicament, del significat que expressen els complements que els acompanyen i del tipus de construcció sintàctica en què es troben.
A continuació es presenten els usos establerts per als textos de la Universitat de Barcelona, organitzats segons que ser i estar expressin qualitats, expressin lloc o que vagin acompanyats de sintagmes preposicionals que no són de lloc; s’inclou també un apartat per a l’ús d’altres verbs en comptes de ser i estar, i l’ús de ser com a auxiliar en oracions passives.
A continuació es presenten els usos establerts per als textos de la Universitat de Barcelona, organitzats segons que ser i estar expressin qualitats, expressin lloc o que vagin acompanyats de sintagmes preposicionals que no són de lloc; s’inclou també un apartat per a l’ús d’altres verbs en comptes de ser i estar, i l’ús de ser com a auxiliar en oracions passives.
Més informació
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, cap. xix.
Solà, Joan. Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987, pàg. 55-82.
Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 127-139.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 14.2.
Solà, Joan. Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987, pàg. 55-82.
Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 127-139.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 14.2.
L’ús de ser o estar per expressar qualitats del subjecte depèn fonamentalment del caràcter animat (per exemple, docent) o inanimat (per exemple, biblioteca) del subjecte del verb, i del caràcter permanent (per exemple, intel·ligent) o transitori (per exemple, prim) de la qualitat a la qual es fa referència.
- S’usa ser amb adjectius que indiquen qualitats permanents, definitòries o classificatòries (com ara intel·ligent, competent i viu en el sentit d’‘espavilat’):
La degana d’aquesta Facultat és molt intel·ligent. És molt més competent ara que fa cinc anys. El bidell que teníem fins ara era molt viu. Els gats són molt polits. - En canvi, s’usa estar amb adjectius, participis i adverbis que indiquen qualitats transitòries (com ara prim, cansat i bé), llevat dels adjectius solter, casat, viu en el sentit ‘que té vida’ i mort, que tradicionalment es construeixen amb ser:
La degana està prima. No m’estranya que estiguis cansat: en aquestes circumstàncies jo també ho estaria. Els bidells que fan el torn de tarda són tots solters. Les rates de l’estabulari no estan bé. Em temo que es deuen haver infectat. - Cal subratllar que alguns adjectius (com ara alegre, trist, tranquil, quiet, jove, vell, amable, lleig, horrible i boig) tant poden indicar qualitat permanent com qualitat transitòria; així doncs, l’ús de ser o estar no significa el mateix:
La degana és alegre: sempre té el somriure a la cara. La degana està alegre: acaba de saber que han aprovat el nou ensenyament.
- S’usa ser amb adjectius, tant si indiquen qualitats permanents, definitòries o classificatòries (com ara bonic, difícil, bo) com si indiquen qualitats transitòries (com ara incomplet):
La biblioteca de la Facultat de Matemàtiques és bonica. L’assignatura Lingüística Informàtica és difícil. Les tesis que es feien al segle xix eren molt extenses. La col·lecció de manuscrits és incompleta. - S’usa estar amb participis i adverbis que indiquen qualitats transitòries (com ara desordenat i bé):
La Biblioteca de la Facultat està desordenada. La Biblioteca de la Facultat està bé, té un bon fons.
En els casos de participis del tipus obert o tancat es prefereix també l’ús del verb estar, malgrat que la construcció amb el verb ser també és correcta.Aquesta oficina avui està tancada. 
Aquesta oficina avui és tancada. - Cal subratllar que alguns adjectius (com ara fluix, tort, espès, net, brut i humit) tant poden indicar qualitats permanents com qualitats transitòries; així doncs, l’ús de ser o estar no significa el mateix:
Les bombetes de la sala de graus són fluixes: s’han de canviar per bombetes de més watts. Les bombetes de la sala de graus estan fluixes: s’han d’enroscar més.
L’ús dels verbs ser i estar per indicar lloc depèn fonamentalment dels dos factors següents:
Per indicar mera localització s’usa ser, tant per als subjectes inanimats com per als animats:
Amb els subjectes animats, quan al significat de lloc s’hi afegeix un matís de durada o de permanència, es prefereix estar (o estar-se); especialment quan va acompanyat d’expressions temporals del tipus tot el matí, durant el curs, etc.:
Cal recordar que estar-se ha anat adquirint, fins i tot, el significat de ‘fer estada, allotjar-se’, ‘residir, viure’, ‘treballar’, etc., i que és preferible quan es vol posar l’èmfasi en la permanència, ja que l’ús de ser en alguns casos pot ser ambigu.
- la distinció entre mera localització o permanència del subjecte en el lloc;
- el caràcter animat (persona o animal) o inanimat (per exemple, biblioteca) del subjecte del verb.
Per indicar mera localització s’usa ser, tant per als subjectes inanimats com per als animats:
| L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona és a la Gran Via. |
 | L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona està a la Gran Via. |
| La secretària acadèmica és al despatx 41. |
| La secretària acadèmica està al despatx 41. |
| Quan es van trobar eren a l’altura de la Facultat de Biologia. |
Amb els subjectes animats, quan al significat de lloc s’hi afegeix un matís de durada o de permanència, es prefereix estar (o estar-se); especialment quan va acompanyat d’expressions temporals del tipus tot el matí, durant el curs, etc.:
| La secretària acadèmica estarà/s’estarà al despatx 41 tot el matí. |
| La secretària acadèmica serà al despatx 41 tot el matí. |
| Va estar/estar-se durant tot el curs a la Facultat de Dret com a becari. |
| Va ser durant tot el curs a la Facultat de Dret com a becari. |
Cal recordar que estar-se ha anat adquirint, fins i tot, el significat de ‘fer estada, allotjar-se’, ‘residir, viure’, ‘treballar’, etc., i que és preferible quan es vol posar l’èmfasi en la permanència, ja que l’ús de ser en alguns casos pot ser ambigu.
| Des del curs passat té una beca i s’està a la Universitat de Lilla. |
| Des del curs passat té una beca i és a la Universitat de Lilla. |
| Els estudiants estrangers s’estan en una residència. |
| Els estudiants estrangers són en una residència. |
| Les associacions d’estudiants s’estan al primer pis [equival a ‘tenen la seu’]. |
| Les associacions d’estudiants són al primer pis. |
S’usa estar davant de sintagma preposicional que no sigui de lloc.
| El Departament s’ha marcat uns objectius que no estan al seu abast. |
| Aquesta és una qüestió que encara està per veure. |
| La majoria d’estudiants estan en contra de la pena de mort. |
| El catàleg de la Biblioteca està a disposició de tots els usuaris. |
| Les obres de l’aulari estan a punt de començar. |
En certs contextos és possible utilitzar altres verbs com a formes alternatives a l’ús de ser i estar; per exemple: arribar, trobar-se, fer-se, etc.
Cal recordar que els verbs haver-hi i ser-hi són les alternatives correctes a certs usos incorrectes de ser i estar.
En canvi.
| Quan arribarem al despatx, ja et telefonarem. |
| Quan serem al despatx, ja et telefonarem. |
| En aquells moments el gerent es trobava a París. |
| En aquells moments el gerent era a París. |
| El debat es fa a la sala d’actes de la Facultat d’Econòmiques. |
| El debat és a la sala d’actes de la Facultat d’Econòmiques. |
Cal recordar que els verbs haver-hi i ser-hi són les alternatives correctes a certs usos incorrectes de ser i estar.
| Segons els antecedents que hi ha en aquesta secretaria, no és possible expedir el títol. |
| Segons els antecedents que són en aquesta secretaria, no és possible expedir el títol. |
| Que hi ha el professor Pere Puig? |
| Que hi és, el professor Pere Puig? |
En canvi.
| Que hi és el professor Pere Puig? [sense la coma] |
| Que està el professor Pere Puig? |
Cal recordar que en les construccions passives perifràstiques el verb auxiliar és ser:
| La sessió va ser clausurada pel rector. |
| La sessió va estar clausurada pel rector. |
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 11-10-2023
Citació recomanada:
«Usos de ser i estar» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=558> [consulta: 21 novembre 2024].
