Els exàmens de tipus test són proves objectives que presenten un nombre elevat de preguntes amb una estructura tancada de resposta. Les respostes correctes són unívoques i exactes, i per això es poden qualificar objectivament. Entre els possibles tipus de preguntes, destaquen les d’elecció múltiple, que consisteixen en un enunciat que planteja una qüestió, amb la màxima claredat i brevetat possible, i una sèrie de solucions alternatives, de les quals només sol haver-n’hi una de correcta o de millor. Les alternatives falses s’anomenen distractors.

Aquestes proves no solament posen en evidència si s’han adquirit o no uns coneixements, o si s’han assolit o no uns objectius, sinó també la capacitat per distingir matisos o aspectes sobre el procés d’aprenentatge, especialment si els elements distractors han estat ben elaborats. Construir un bon examen de tipus test permet, a més, minimitzar respondre correctament a l’atzar.

Els qüestionaris d’elecció múltiple permeten, entre d’altres, puntuar objectivament i corregir amb immediatesa, detectar deficiències d’aprenentatge o, fins i tot, avaluar aprenentatges complexos. Per contra, els inconvenients clars que presenten tenen a veure amb la incapacitat per mesurar el pensament creador, la dificultat per confeccionar preguntes ben elaborades i la complexitat per trobar bons distractors.

En tot cas, aquestes proves són presents en l’avaluació universitària, en els processos d’acreditació i en la formació en general, i també habituals en les plataformes formatives digitals, les quals ofereixen un seguit d’eines i opcions que en faciliten la confecció, especialment des del punt de vista formal.

Convé que els examinadors coneguin algunes directrius de bones pràctiques, que afecten tant l’enunciat de les preguntes com les opcions de resposta, per afrontar de manera autònoma i amb garanties la confecció d’un bon examen de tipus test. Són criteris contrastats que apunten els especialistes en proves d’avaluació i garanteixen, en gran mesura, la qualitat de la prova.