Els índexs són llistes ordenades de les diferents parts d’un document (índex o sumari), de les taules i il·lustracions inserides dins d’un text (índex de taules i il·lustracions), dels conceptes o matèries que apareixen en una obra (índex analític) o dels noms propis inclosos en un document (índex onomàstic).

La funció dels índexs és permetre la localització ràpida dins del text de cadascun dels elements que el configuren. La ubicació pot variar segons el tipus d’índex i el tipus de document on s’insereixi.

L’índex o sumari recull els títols de les diferents parts d’un document (parts, capítols, apartats, subapartats, etc.), precedits de la numeració corresponent, si és el cas, i seguits de la indicació de pàgina.

Aquest tipus d’índex ha d’anar precedit del títol Índex o Sumari; pot col·locar-se al començament o al final del document (tot i que en els treballs acadèmics ha d’aparèixer a l’inici) i s’aconsella que porti número de pàgina.



Alguns programes de tractament de textos permeten generar els índexs de manera automàtica. Tot i això, cal tenir en compte les recomanacions següents:

• Els títols es poden sagnar seguint la numeració dels apartats del document.
  
  
• La numeració i els títols de l’índex han de coincidir exactament amb la numeració i els títols dels diferents apartats de l’interior del document.
  
  
• Els números de pàgina s’alineen a la dreta i no cal que els precedeixi cap abreviatura.
  
  
• Entre els títols i els números de pàgina pot haver-hi una línia de punts.

Els índexs de taules i il·lustracions ordenen numèricament els títols de les taules o de les il·lustracions que apareixen en un text, seguits de la indicació de pàgina.

Aquest tipus d’índex ha d’anar precedit del títol «Índex de taules», «Índex de gràfics», etc., segons correspongui. En general, s’acostuma a posar al final del document on s’insereix; en documents acadèmics, es recomana de posar-lo just després de l’índex o sumari.



Per fer aquest tipus d’índex, cal tenir en compte les recomanacions següents:

• La numeració i els títols de les taules o il·lustracions de l’índex han de coincidir exactament amb la numeració i els títols de les taules o il·lustracions inserides dins del text.
  
  
• Es recomana d’alinear els números de pàgina per la dreta i no cal que els precedeixi cap abreviatura.
  
  
• Entre els títols i els números de pàgina pot haver-hi una línia de punts. Es recomana de seguir el mateix criteri que s’hagi establert per a l’índex o sumari.

Els índexs analítics o alfabètics recullen, ordenats alfabèticament, els mots, els conceptes o matèries més rellevants d’un document, seguits de la indicació de pàgina per facilitar-ne la localització dins del text.

Aquest tipus d’índex acostuma a col·locar-se al final del document on s’insereix i ha d’anar precedit del títol «Índex analític».



Per generar aquest tipus d’índexs, cal tenir en compte les recomanacions següents:

• Cada element de l’índex (o entrada) va seguit de la pàgina o les pàgines on es pot trobar, sense cap abreviatura. Quan les pàgines són consecutives, s’indiquen la primera i l’última i s’uneixen amb un guionet.
  
  
• El cos de lletra de les entrades de l’índex és un o dos punts més petita que la del cos del text.
  
  
• Totes les entrades de l’índex s’han d’escriure amb minúscula inicial, excepte si hi ha alguna majúscula corresponent a algun nom propi.
  
  
• Algunes entrades formades per més d’una paraula poden presentar una inversió de l’ordre dels seus elements, per afavorir la consulta.
  
  

  bor, derivats orgànics de  331 bor, hidrurs de  114-115, 299, 337 borans  312 Bravais, xarxes de  79

  
  
  
• Una entrada pot remetre a una altra; aleshores, la segona s’ha d’escriure en cursiva i anar precedida de l’abreviació v.
  En aquests casos, no s’indica el número de pàgina.
  
  

  uralià  v. cicles orogènics

  
  
  
• Les subentrades —quan n’hi ha— se sagnen respecte a les entrades.
  
  
• Es recomana de deixar una línia en blanc quan es canvia de lletra, per tal de facilitar la cerca dins de l’índex, com és habitual també en els índexs onomàstics.
  

L’índex onomàstic recull per ordre alfabètic els noms propis de persona (antropònims), de lloc (topònims), etc. que apareixen en un document.

Aquest tipus d’índex acostuma a col·locar-se al final del document on s’insereix i ha d’anar precedit del títol «Índex onomàstic».



Per generar aquest tipus d’índexs, cal tenir en compte les recomanacions següents:

• Cada entrada va seguida de la pàgina o les pàgines on es pot trobar, sense cap abreviatura. Quan les pàgines són consecutives, s’indiquen la primera i l’última i s’uneixen amb un guionet.
  
  
• El cos de lletra de les entrades de l’índex és un o dos punts més petita que la del cos del text.
  
  
• Totes les entrades de l’índex s’han d’escriure amb majúscula inicial, ja que es tracta de noms propis.
  
  
• Les entrades corresponents a noms de persona s’acostumen a consignar pels cognoms, seguits del nom de pila, per afavorir la consulta.
  
  
• Una entrada pot remetre a una altra; aleshores, la segona s’ha d’escriure en cursiva i anar precedida de l’abreviació v. En aquests casos, no s’indica el número de pàgina.
  
  
• Es recomana de deixar una línia en blanc quan es canvia de lletra, per tal de facilitar la cerca dins de l’índex, com és habitual també en els índexs analítics.