Llibres o monografies

• En els llibres o monografies, l’any de publicació, precedit d’una coma, s’escriu en xifres aràbigues darrere de l’editorial. Cal recordar que els anys no porten punt després dels milers.
  
  

  Racionero, Lluís et al. La vessant humana en la formació dels educadors. Lleida: Universitat de Lleida. Departament de Didàctiques Específiques, 2000. (Pèndol; 1).

  
  
  
• Quan una obra consta de diferents volums o fascicles i s’ha publicat en anys diferents es fa constar la data del primer volum i la de l’últim unides per un guió.
  
  

  Oviedo, José Miguel. Historia de la literatura hispanoamericana. Madrid: Alianza, 1995-2001. (Alianza Universidad Textos; 151, 163, 169).

  
  

  Coromines, Joan. Onomasticon cataloniae: els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona «La Caixa», 1989-1997.

  
  En cas que encara no s’hagin publicat tots els volums, es fa constar l’any del primer volum seguit d’un guió.
  
  

  Atles lingüístic del domini català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2002-.

  
  
  
• Si s’ha consultat una edició concreta cal indicar l’any de l’edició consultada. Si es creu convenient, es pot fer constar entre claudàtors l’any de la primera edició al costat de l’any de publicació.
  
  

  Mestres, Josep M. et al. Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. 2a ed. rev. Vic; Barcelona: Eumo; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2000 [1995].

  
  
  
• Quan l’any de publicació no es pot determinar, es fa constar l’any del copyright o el de la impressió i, si no n’hi ha, el del dipòsit legal, amb les abreviatures cop., impr. o DL, respectivament.
  
  

  Atti del Terzo Convegno della Società Internazionale di Linguistica e Filologia italiana. Napoli: Edizioni Scientifiche Italiane, cop. 1997. (Pubblicazioni dell’Università degli studi di Perugia; 2). Carretero, Mario. Construir y enseñar: las ciencias experimentales. 3a ed. [Buenos Aires]: Aique, impr. 2000. Actitudes lingüísticas en Galicia: compendio do III volume do Mapa Sociolingüístico de Galicia. [La Corunya]: Real Academia Galega. Seminario de Sociolingüística, DL 1996.

   
  Quan en lloc de l’any de publicació es dona una data aproximada es pot fer servir l’abreviatura c. de l’arrel llatina circa (‘al voltant de’), seguida de la data, entre claudàtors. També es pot fer constar una part de la data seguida d’un guionet o un interrogant, entre claudàtors.
  
  

  Bellamy, Edward. El Año 2000. Traducció de Ricardo Francia. Madrid: La Novela Ilustrada, [c. 1905]. Martins, Joaquim Alves. Diccionário técnico inglês-português: mecânica, automóvel, construção naval, máquinas agrícolas. Mem Martins: Publicações Europa-América, [199-]. Émile Reynaud: peintre de films: 1844-1918. Paris: Maeght, [199?]. (Les Maîtres du Cinéma).

  
  
  
• En cas que no consti cap any de publicació i no es pugui indicar un any aproximat, es pot posar la locució llatina sine data (‘sense dades’) abreujada i entre claudàtors, [s. d.], o bé la locució llatina sine anno abreujada i entre claudàtors, [s. a.].
  
  

  Normalización lingüística nas empresas inmobiliarias: do A. ao Z. [Vigo]: Concello de Vigo. Servicio de Normalización Lingüística, [s. d.]. (Falamos de Tot). [Fullet]. Lèxic de l’oferta immobiliària. [Palma]: Govern de les Illes Balears; Col·legi Oficial dels Agents de la Propietat Immobiliària de Balears; CNL, [s. a.].

Publicacions periòdiques

• En les publicacions periòdiques, l’any de publicació s’escriu en xifres aràbigues darrere del lloc de publicació. Cal recordar que els anys no porten punt després dels milers.
  
  

  Terminologies nouvelles. Agence de Coopération Culturelle et Technique [ACCT]; Réseau international de néologie et de terminologie [RINT]. Quebec, 1989.

  
  
  
• Quan es vol donar informació sobre un fascicle concret, a més de l’any, sovint s’hi fa constar també el mes. Es pot posar amb xifres aràbigues, separat de l’any amb un guió. Si s’hi fa constar en lletres, cal posar el nom del mes, la preposició de i l’any. Sovint es dona la forma abreujada del mes sense la preposició de.
  
  

  Revista de llengua i dret, 9-2001, núm. 35. Revista de llengua i dret, setembre de 2001, núm. 35. Revista de llengua i dret, set. 2001, núm. 35.

  
  Quan s’esmenta més d’un mes, tant si s’escriuen en números com en lletres, s’acostumen a separar amb un guió, quan és un període continu:
  
  

  El profesional de la información, març-abril de 2002, vol. 11, núm. 2.

  
  En cas que siguin mesos discontinus, van separats per comes:
  
  

  Euskararen berripapera. Eusko Jaurlaritza. Kultura Saila. Hizkuntza Politikarako Sailburuordetza = Govern Basc. Departament de Cultura. Viceconselleria de Política Lingüística. Vitoria, abr., jul. 2003, núm. 131, 134.

  
  
  
• Algunes publicacions periòdiques fan constar altres períodes com l’estació o una part de l’any.
  
  

  Noves SL, tardor de 2001. Llengua i ús, 1r quadrimestre de 2002.

  
  
• Quan es vol referenciar una publicació periòdica que encara es publica, s’indica l’any del començament de la publicació i un guió seguit d’un espai.  
  
  

  International Journal of Corpus Linguistics. John Benjamins Publishing. Amsterdam; Philadelphia, 1996- .

  
  
  
• Quan es referencia una publicació periòdica que ja no es publica, s’indica l’any del començament de la publicació i el del final separats per un guió.
  
  

  Com ensenyar català als adults. Generalitat de Catalunya. Gabinet de Didàctica i Coordinació. Barcelona, 1982-1994.

Sistema autor-data

Si en el text apareixen citacions bibliogràfiques, és preferible posar l’any, entre parèntesis, després de la responsabilitat principal, per facilitar la localització de l’obra en la bibliografia.