Antropōnims hebreus, grecs i llatins

Arran dels canvis ortogrāfics del 1995, en catalā els noms de persona d’origen hebreu, grec o llatí que presentaven una terminaciķ etimolōgica en -as s’escriuen amb -es.

Exemple adequatAnanies, Azaries, Atenāgores, Críties, Elies, Enees, Epaminondes, Esdres, Fídies, Gōrgies, Hípies, Isaīes, Jeremies, Judes, Leōnides, Lísies, Maties, Mecenes, Palˇles, Pausānies, Pelōpides, Pitāgores, Protāgores, Seutes, Símmies, Telčuties, Tobies, Zacaries


En el cas de noms catalans de personatges histōrics cal emprar, doncs, la grafia normativa, encara que no coincideixi amb la rúbrica personal o altra documentaciķ histōrica.

Exemple adequatCalculem aquesta distāncia mitjanįant el teorema de Pitāgores.

Exemple no admissibleCalculem aquesta distāncia mitjanįant el teorema de Pitāgoras.


Exemple adequatEl conjunt de plānols i lāmines de l’Edifici Histōric, obra del prestigiķs arquitecte Elies Rogent, es conserven a l’Arxiu Histōric.

Exemple no admissibleEl conjunt de plānols i lāmines de l’Edifici Histōric, obra del prestigiķs arquitecte Elias Rogent, es conserven a l’Arxiu Histōric.
Més informació
Noves normes ortogrāfiques sobre els noms en -es (acord del 7 de febrer de 1984) [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1990. <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000042/00000016.pdf> [consulta: 20 setembre 2021].
Darrera actualització: 5-4-2023
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Antropōnims hebreus, grecs i llatins» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3276> [consulta: 21 novembre 2024].
Pujar al principi de la pāgina