En general, la signatura s’alinea a l’esquerra del document. S’ha d’escriure en minúscules, excepte les inicials dels noms propis i dels mots a principi de línia, i en cap cas s’hi ha d’emprar la negreta.
Els elements que la configuren són la identificació funcional (càrrec o condició en què s’exerceixen les funcions), la identificació nominal (nom i cognoms) i la rúbrica (conjunt personal de traços de qui signa).
En les diligències en què participa una persona aliena a l’administració emissora, que compareix, per exemple, per executar un tràmit o rebre un document, la signatura del document pot ser doble: a l’esquerra signa el càrrec que constata els fets i a la dreta, la persona compareixent.
Atès que la identificació funcional fa referència a una persona determinada, cal adaptar necessàriament el text al gènere que correspon: el compareixent o la compareixent.
Els elements que la configuren són la identificació funcional (càrrec o condició en què s’exerceixen les funcions), la identificació nominal (nom i cognoms) i la rúbrica (conjunt personal de traços de qui signa).
- La identificació funcional va precedida de l’article determinat corresponent, i no s’hi ha de posar ni punt ni coma al final.
El rector 
El rector,
Atès que en la documentació institucional s’empren les capçaleres normalitzades, la informació orgànica que consti en la capçalera no s’ha de repetir en la signatura.El rector El rector de la Universitat de Barcelona La degana La degana de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona - La identificació nominal es compon del nom i els dos cognoms, sense punt final. No ha d’anar mai precedida de la paraula Signat ni de les abreviatures corresponents.
- La rúbrica ha d’anar sempre entre els dos elements anteriors. Convé deixar un espai d’entre quatre i sis línies en blanc perquè hi càpiga sense problemes.
| La cap de secretaria Mercè Pujolar Hernández |
En les diligències en què participa una persona aliena a l’administració emissora, que compareix, per exemple, per executar un tràmit o rebre un document, la signatura del document pot ser doble: a l’esquerra signa el càrrec que constata els fets i a la dreta, la persona compareixent.
| La cap de secretaria El compareixent Mercè Pujolar Hernández Xavier Pérez Darder |
Atès que la identificació funcional fa referència a una persona determinada, cal adaptar necessàriament el text al gènere que correspon: el compareixent o la compareixent.
Citació recomanada:
«Signatura» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3211> [consulta: 21 novembre 2024].