Pel que fa al verb dur, és preferible usar les formes duus i duu, en comptes de dus i du, respectivament.
El verb endur-se segueix el mateix paradigma que el verb dur i, per tant, es prefereixen les formes t’enduus, s’enduu i enduu-te.
 | La recerca que es duu a terme és cabdal per al Departament. |
 | La recerca que es du a terme és cabdal per al Departament. |
| Si no duus el carnet no t’acceptaran la sol·licitud. |
| Si no dus el carnet no t’acceptaran la sol·licitud. |
El verb endur-se segueix el mateix paradigma que el verb dur i, per tant, es prefereixen les formes t’enduus, s’enduu i enduu-te.
| L’Institut de Recerca de Barcelona s’enduu el 20 % del total beques que el Consell Europeu de Recerca ha atorgat a centres espanyols. |
| L’Institut de Recerca de Barcelona s’endu el 20 % del total beques que el Consell Europeu de Recerca ha atorgat a centres espanyols. |
| T’he retrobat aquesta nit. Enduu-te’m! No et tornis record. (Josep Janés i Olivé) |
| T’he retrobat aquesta nit. Endu-te’m! No et tornis record. (Josep Janés i Olivé) |
Citació recomanada:
«Formes preferents: du o duu» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1312> [consulta: 21 novembre 2024].