Indolència i brutícia són inseparables. [...] Al seu jersei, l'entorn hi deixava senyals d'amor, tot es veia atret per ella; pols, cafè, amaniment, cabells, estelles. Però ella era també generosa. El primer cop que vaig seure al seu costat, em va donar l'olor de les seves sandàlies de cuir, que pujava en un corrent continu i em portava amb ella la suor assecada dels seus peus; una penetrant barreja de pell de vedella i de persona.