• La UB Divulga
• Projectes
• TOC-TOC: xerrades divulgatives d’investigadors de la UB
• Equip investigador

TOC-TOC: xerrades divulgatives d’investigadors de la UB

Equip investigador

• 
  M. Magdalena Alcover Amengual

  Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Secció de Parasitologia

  
  

  La salut de les nostres mascotes és la nostra salut

  La xerrada pretén mostrar el vincle entre la salut animal i la salut humana. Consta d’una breu introducció al concepte one health (una sola salut) il·lustrat des del punt de vista parasitològic. S’ubica en el context de Catalunya, considerant els hàbits animals i humans i les espècies de paràsits que hi ha presents. La metodologia que se segueix és la de seminari, amb l’objectiu d’afavorir que es comparteixin coneixements i generar un procés que en construeixi de nous.

   

• 
  Ivan Briz Godino

  Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història i Arqueologia. Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona

  
  

  Viure (a) la fi del món: territoris extrems i vides quotidianes

  L’inici de l’època europea dels descobriments, al segle xv, va significar el contacte amb nous territoris, noves geografies i, lògicament, altres societats humanes amb estils de vida ben diferents dels coneguts. Europa va bolcar en aquests grups la seva curiositat, les seves fantasies i els seus intents de conèixer. Si un territori s’ha caracteritzat per ser fecund per a la mitologia occidental, aquest ha estat l’extrem sud-americà. Terra del Foc va ser —i encara ho és en els nostres dies— una de les fronteres extremes del món. Un territori inhòspit, de climatologia extrema, els habitants del qual eren, segons la mirada de navegants, naturalistes o viatgers, el grau més baix de la condició humana: atavismes endarrerits. Ara bé: qui van ser els pobles fueguins? O millor dit: qui són i quina és la seva història? Quina va ser la seva relació amb el món europeu i occidental que els va descobrir, conquerir i colonitzar? Què ens poden dir l’arqueologia i l’etnohistòria sobre aquestes poblacions que són part d’una de les fins del món per a Occident? I, el que és més important: com ha canviat la nostra mirada sobre aquest indret al llarg dels segles? Què ens ha permès conèixer el món fueguí i la seva història?

   

• 
  Trinitat Cambras

  Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Departament de Bioquímica i Fisiologia

  
  

  Els horaris poden afectar la salut? (xerrada adequada per a batxillerat)

  Sabem que per mantenir una bona salut cal fer exercici, seguir una dieta saludable i dormir bé. Però, ens hem plantejat que els horaris en què ho fem també poden condicionar-la? El cos funciona segons uns horaris interns, determinats per un «rellotge biològic» que hi ha al cervell i que genera els ritmes circadiaris. El bon funcionament del rellotge intern és imprescindible per a un bon estat de salut. Així i tot, en la societat actual, no sempre se segueixen uns horaris correctes i el resultat és un augment del risc a emmalaltir en la població. Els horaris que mantenim són adequats per a la nostra salut? Com es pot afavorir el funcionament correcte del rellotge intern? Quins factors el poden alterar?

• 
  Aroa Casado

  Facultat de Biologia. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals

  
  

  La importància del canell en l’evolució de l’espècie humana

  La importància de l’extremitat superior amb relació a la locomoció i, específicament, la importància del canell en l’evolució de l’espècie.

   

• 
  Ferran Casals

  Facultat de Biologia. Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

  
  

  Quins gens tan bonics que tens!

  Gràcies a les noves tecnologies d’anàlisi genètica, actualment podem seqüenciar el genoma en només dos dies. Mitjançant la bioinformàtica, cada cop podem extreure més informació d’aquests tres mil milions de lletres (A, C, G, T), com ara el color dels ulls, l’origen geogràfic o el risc de patir algunes malalties. La utilització d’aquesta informació ja forma part del diagnòstic i tractament d’algunes patologies i de la reproducció assistida, i el seu ús anirà en augment en els pròxims anys, en paral·lel a un millor coneixement del funcionament del genoma humà. A més, s’estan desenvolupant tecnologies per modificar el nostre genoma que obren aplicacions que fins ara consideràvem impossibles. Tot això ens planteja nous reptes personals i ètics, com ara si volem conèixer aquesta informació o qui i per què hi pot accedir. L’accés a aquestes tecnologies pot ser també desigual, atès que tenen un cost elevat si es volen aplicar de manera universal, i això pot accentuar les desigualtats socials.

   

• 
  Jordi Díaz Marcos

  Centres Científics i Tecnològics

  
  

  La nanotecnologia: la revolució invisible

  La nanoescala i el món de la nanotecnologia, les seves aplicacions i propietats, i el futur d’aquest camp.

   

• 
  Jose Díez Calzada

  Facultat de Filosofia. Departament de Filosofia

  
  

  Ciencia, pseudociencia, malaciencia

  En episodis com el de la recent pandèmia, es disparen les posicions i actituds pseudocientífiques. Donar una resposta correcta a aquestes actituds és fonamental per a poder afrontar-les amb èxit, però la resposta que es dona des dels mitjans i les xarxes socials no és sempre correcta. L'objectiu d'aquesta xerrada és oferir les idees principals que permeten donar una resposta adequada. A la xerrada s’explicaran els criteris per a avaluar científicament qualsevol afirmació empírica sobre el món (hipòtesi o teoria) i les principals formes en què les pseudociències els incompleixen.

   

• 
  Roberto Emparan

  Facultat de Física. Departament de Física Quàntica i Astrofísica

  
  

  Fins a l’infinit i més enllà! Forats negres, ones gravitatòries i límits de l’Univers (xerrada en castellà; adequada per a batxillerat)
  

  Com va començar l’Univers? Com acabarà? Què ens passa si caiem a un forat negre? Què són les ones gravitatòries? I a qui li importa tot això i per què?

   

  Forats negres, ones gravitatòries i altres melodies d’Einstein (xerrada en castellà)
  

  En els darrers anys hem aconseguit sentir la vibració tant de l’espai com del temps. Dos forats negres, en una dansa vertiginosa fins a fusionar-se en un de sol, van trasbalsar l’estructura de l’espai i el temps amb una violència gairebé inimaginable i una música estranya des d’una foscor llunyana. La detecció de les ones gravitatòries —la manera més comuna de referir-nos a aquesta troballa— culmina la revolució començada fa un segle en les nostres idees sobre la gravetat, l’espai i el temps, i l’estructura de l’Univers. Però també obre una nova manera de concebre el cosmos per a la humanitat. De la mateixa manera que el pas del cinema mut al sonor va destapar formes d’expressió abans impossibles, la riquesa de qualitats amb què ara se’ns manifesta l’Univers canvia la nostra manera d’imaginar-lo.

   

  Stephen Hawking: dels forats negres a la teoria del tot (xerrada en castellà)
  

  Stephen Hawking ha estat un dels científics més brillants dels últims cinquanta anys i un dels éssers humans més excepcionals que ha vist el planeta. Ens va plantejar enigmes desconcertants sobre els forats negres i l’origen de l’Univers, elements clau per trobar una teoria del tot. Indagant en el seu llegat a la ciència, aprendrem coses com ara que un telèfon intel·ligent sap que la gravetat distorsiona el temps, i entendrem per què no hem de deixar mai de mirar les estrelles.

   

• 
  Sònia Estradé

  Facultat de Física. Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica. Grup de Recerca LENS-MIND-IN2UB

  
  

  Els ulls de la nanociència
  

  La microscòpia electrònica ens permet de veure-hi a una escala molt allunyada del món macroscòpic al qual estem acostumats. Concretament, ens ajuda a entendre el regne atòmic i l’estructura dels organismes vius, així com la resta de materials. És una eina imprescindible per desenvolupar noves funcions en els camps de la nanociència i la nanotecnologia, en aplicacions biomèdiques, en la computació i les telecomunicacions, i en les energies renovables, entre d’altres.

   

  Dones i ciència: on som i on volem arribar?
  

  En aquesta xerrada veurem què fan i on són les investigadores del nostre entorn, parlarem de les seves trajectòries, i veurem exemples de dones científiques que hauríem de conèixer (i que probablement no coneixem).

   

• 
  Javier Fernández González

  Facultat de Química. Departament de Ciència de Materials i Química Física. Grup de Recerca 3D Biomaterials

  
  

  Els biomaterials i la qualitat de vida
  

  Cada vegada es viu més temps perquè la medicina ha augmentat l’esperança de vida, però el cos no es pot reparar de manera tan eficaç com desitjaríem i, amb els anys, comença a fallar. Per això, a vegades necessitem substituir parts del nostre cos per sistemes o biomaterials que puguin fer la mateixa funció. Implantar aquests materials millora la qualitat de vida, però comporta uns riscos que s’han de conèixer i millorar. La xerrada funciona com a introducció a tot aquest món.

   

  Els materials i els nous reptes tecnològics
  

  En aquesta xerrada s’ofereix una visió general dels materials i com ens han ajudat a millorar la nostra qualitat de vida. La sessió també s’enfoca al desenvolupament de nous materials que permeten d’afrontar els nous reptes en què estem immersos, com ara la conquesta de l’espai.

   

  Nanomaterials: aplicacions i processos de fabricació
  

  Parlarem del recorregut de la nanotecnologia des de l’antiguitat fins als nostres dies, amb exemples en què la nanotecnologia de la natura ens ajuda a desenvolupar aplicacions industrials, i també dels procediments per obtenir nanopartícules aplicables industrialment.

   

   

• 
  Jordi Galbany Casals

  Facultat de Psicologia

  
  

  Recerca i conservació dels goril·les de muntanya
  

  Ja fa més de cinquanta-cinc anys que Dian Fossey va començar l’estudi dels goril·les de muntanya a les Virunga, a Ruanda. Va donar a conèixer aquests primats a tota la humanitat, i els va salvar d’una extinció que semblava inevitable. Avui dia, la Fundació Dian Fossey i el govern ruandès continuen fent esforços enormes per protegir aquests grans simis i l’hàbitat natural que ocupen. En aquesta xerrada s’expliquen els èxits aconseguits en conservació, però també la recerca que ha fet possible conèixer millor aquesta espècie.

   

   

• 
  Xavier Giménez Font

  Facultat de Química. Departament de Ciència de Materials i Química Física. Grup de Recerca de Química Computacional Aplicada

  
  

  L’aire que respirem
  

  Històries curioses i sorprenents sobre les substàncies que componen l’aire i com es relacionen amb el món que ens envolta.

   

  La màgia de l’aigua
  

  L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el paper primordial de l’aigua. És el compost més abundant a l’Univers, i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i que és abundant, és una substància estranya, de la qual es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid i aquesta propietat permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser una substància molt corrosiva; és un líquid que ho travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors... Voleu saber per què?

   

  Les microones i les ones de ràdio: què són i com ens afecten?
  

  Què són les microones i les ones de ràdio? Com es generen? Quin ús en fem? Com ens afecten la salut? Els mòbils i els microones són un perill? La conferència, en què es presenten les ones electromagnètiques des d’una perspectiva entenedora i lligada al món que ens envolta, dona resposta a aquestes i altres preguntes.

   

  Millor i més petit, impossible: les promeses dels motors moleculars
  

  Imaginem-nos per un instant que poguéssim fabricar cotxes, avions i submarins de la mida d’un bacteri o, fins i tot, de poques molècules. Es podrien dissenyar, per exemple, robots microscòpics que, un cop introduïts en el cos humà, localitzarien i eliminarien l’origen d’una malaltia, com ara la placa de colesterol de les artèries o els dipòsits proteics de l’Alzheimer. I és que, tal com diu Ben Feringa, un dels guardonats amb el Nobel de Química el 2016, «en anys recents s’han dissenyat estructures moleculars sorprenents, on el límit és només la imaginació». Són paraules gairebé premonitòries del que ens espera en un futur pròxim.

   

  L’origen dels elements químics
  

  Com ho fan, les estrelles, per fabricar els elements químics? Hi ha més llocs a l’Univers on funcionin aquestes fàbriques de matèria? Gràcies als grans telescopis, als acceleradors de partícules i als ordinadors més sofisticats, avui podem saber com funciona la síntesi dels components bàsics de la natura. En aquesta xerrada es fa un repàs dels espectaculars esdeveniments còsmics —alguns de sorprenents i insospitats— que produeixen els components de la taula periòdica dels elements químics.

   

  Els colors de l’hidrogen. L’alternativa neta, eficient i sostenible al subministrament energètic

  Us imagineu una central elèctrica de molins de vent, al mar, que permeti extraure l’hidrogen de l’aigua, i distribuir-ho per tot el món?  Us imagineu també poder obtindre hidrogen a casa, i tenir així combustible per a la llar i el vehicle? Per què és tan net? Per què és gairebé inesgotable? Què cal perquè esdevingui l’energia del futur? No us perdeu aquesta apassionant incursió al món de l’hidrogen com a vector energètic.

   

   

• 
  Joan Guàrdia i Olmos

  Facultat de Psicologia. Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa

  
  

  No em trec l’estadística del cap
  

  L’estadística és un conjunt de tècniques que serveixen per analitzar dades i extreure’n informació. De la simple revisió d’un banc de dades sovint no se n’aprenen gaires coses. Per això fem servir tècniques estadístiques. En els darrers vint anys, l’augment de la capacitat de càlcul ens ha permès de fer anàlisis molt més complexes del que hauríem imaginat. I un dels aspectes més importants ha estat l’aplicació d’aquestes tècniques a l’estudi del cervell en funcionament. Fem servir l’estadística per representar com funciona el cervell. Ho vols veure?

   

• 
  Ana Guerrero López

  Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica

  
  

  Frenar l’envelliment: ciència o ciència-ficció?
  

  En aquesta xerrada s’ofereix una visió general de les teories més recents sobre l’envelliment i sobre com la idea de frenar-lo és cada vegada més una qüestió de ciència que no pas de ciència-ficció. Com a exemple, discutirem sobre el potencial de noves teràpies antienvelliment per al tractament de malalties neurodegeneratives, com ara la malaltia d’Alzheimer.

   

• 
  Carolina Herranz Díez

  Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic). Departament de Biomedicina  

  
  

  Quan la mecànica es troba amb la biologia
  

  Quan parlem de malalties i de com es poden combatre, tradicionalment, ho fem des del punt de vista de la genètica i la bioquímica. Ara bé, en els darrers anys s’ha observat que els canvis en la mecànica cel·lular, l’estructura de la matriu extracel·lular i les forces exercides durant el desenvolupament dels teixits també són importants. El cos humà té un component mecànic que no es pot menysprear a l’hora de conèixer-ne el funcionament. En aquesta xerrada s’explica com les forces mecàniques guien la formació dels ossos i dels pulmons, i, fins i tot, fan que la sang circuli pel cos. També veurem que hi ha malalties relacionades amb canvis en les propietats mecàniques del teixit, i com aquest coneixement pot ajudar-nos a crear noves teràpies.

   

• 
  Montserrat Jorba Peiró

  Facultat de Biologia. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals

  
  

  Les activitats extractives: l’altra cara de la moneda
  

  Les explotacions de recursos minerals deixen espais degradats, cicatrius i forats en el nostre paisatge, però, és possible integrar-los i que acabin tenint una funció dintre del nostre territori? Tot depèn de com es facin les coses. A partir de la informació disponible, creiem que es poden obtenir bons resultats planificant intervencions de restauració ben dissenyades i d’acord amb les necessitats ambientals i ecològiques locals i territorials. Cada pedrera és un món i hem de posar tots els nostres esforços i coneixements per assolir els millors resultats d’integració ambiental, però cal incloure-ho en el mateix projecte miner. No tot pot consistir a plantar arbres només! Cal considerar molts altres aspectes per aconseguir que aquests espais siguin sostenibles i es puguin convertir en hàbitats per a la fauna i la flora, o d’ús agroforestal o recreatiu. Parlarem d’alguns exemples i de quines possibilitats hi ha que aquestes pedreres es reintegrin a l’entorn després de l’extracció dels materials. Espero que algunes restauracions us sorprenguin agradablement i se us obri tot un ventall de possibilitats en el qual... potser podríeu participar? En parlem quan ens veiem. 

   

• 
  Jaume Llopis Pérez

  Facultat de Biologia. Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

  
  

  L’estadística i la relació que té amb la medicina
  

  Es tracta de veure com en el dia a dia de la recerca mèdica són imprescindibles els estudis fets amb tècniques estadístiques.

   

  L’estadística i el dret
  

  Explorarem els paral·lelismes sorprenents entre l’estadística i el món del dret.

   

  L’estadística com a gramàtica de la ciència
  

  De quina manera l’estadística s’ha configurat com un llenguatge bàsic de la ciència?

   

• 
  Jordi Llorens Baucells

  Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Departament de Ciències Fisiològiques

  
  

  El sistema vestibular: un sentit important que treballa a l’ombra
  

  Sovint, ens és fàcil explicar les sensacions que tenim, com ara què veiem, quin so sentim o si un objecte que toquem és calent o fred. Això és perquè disposem de sistemes sensorials que ens proporcionen dades constants sobre el nostre cos i l’entorn, i que generen una consciència nítida d’aquesta informació. Per exemple, la vista ens permet llegir aquest text i tenim plena consciència de fer-ho. Però no sempre és així, hi ha sistemes sensorials que funcionen d’una manera més subtil, que fan la feina sense generar contínuament una percepció conscient clara.
  
  En aquesta xerrada parlarem del sistema vestibular de l’orella interna, que respon a les acceleracions que afecten el cap. Amb la informació que rep del sistema vestibular, el cervell regula constantment la nostra posició i moviment, i ordena de manera inconscient i automàtica tot el món: dalt, baix, dreta i esquerra. Els òrgans vestibulars són una delicada meravella de la biologia i poden patir patologies que tenen un impacte important sobre la qualitat de vida del subjecte afectat.

   

• 
  Xavier Luri Carrascoso

  Facultat de Física. Departament de Física Quàntica i Astrofísica. Grup de Recerca en Astronomia i Astrofísica

  
  

  Com mesurem la distància fins a les estrelles?: Una perspectiva històrica de l’astrometria
  L’astrometria és la part de l’astronomia que s’encarrega d’estudiar la posició i el moviment dels astres. És una disciplina molt antiga i, de fet, durant molts segles l’astronomia com a ciència va ser essencialment astrometria: la feina dels astrònoms se centrava a mesurar les posicions dels astres i l’eina principal de què disposaven eren els catàlegs astronòmics, reculls de posicions i magnituds dels estels i els planetes. Els catàlegs més antics es remunten a la cultura mesopotàmica i, al llarg de la història, moltes civilitzacions han contribuït a completar i refinar aquests reculls de dades fins a arribar als límits de les capacitats tecnològiques de cada període (els predecessors de les dades massives o big data). Tanmateix, cap a principis del segle XX es creia que s’havia arribat als límits del que era possible fer i l’astrometria semblava una disciplina tancada. Però l’accés a l’espai, i en particular dues missions de l’Agència Europea de l’Espai (ESA), han reviscut l’astrometria i han revolucionat l’astronomia: Hipparcos i Gaia. En aquesta conferència farem una revisió històrica de l'astrometria i ens centrarem en els resultats de la missió Gaia, que ha reviscolat l'astrometria i està tenint un gran impacte en totes les àrees de l'astrofísica.

   

  El mètode científic en la vida quotidiana
  

  Es fa una revisió del mètode científic i la seva aplicació a la vida quotidiana per descartar mites i pseudociències.

   

  L’espai al cinema: ficció i realitat
  

  Contrastem la conquesta de l’espai tal com apareix a les pel·lícules amb la realitat científica de l’exploració de l’espai.

   

  La teoria de la relativitat
  

  Es proposa de fer una revisió dels fonaments de la teoria de la relativitat.

   

  La matèria fosca
  

  Què és la matèria fosca? Si no la veiem, com és que en podem parlar? Es fa una revisió de les observacions fonamentals d’aquest concepte i de l’estat actual del coneixement.

   

  Vida al sistema solar
  

  Es proposa de fer un repàs de les característiques dels planetes i satèl·lits del sistema solar per analitzar la possibilitat que hi hagi vida.

   

• 
  Carles Mancho

  Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història de l’Art. Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)

  
  

  Soc historiador de l’art: resolc problemes que no sabies que tenies de maneres que no pots entendre
  

  Poques disciplines semblen tan inútils com la història de l’art, en un món com l’actual. En aquesta xerrada us convidem a esbrinar què fem i què no fem els historiadors de l’art, i si servim per a res.

   

  L’art romànic des de la tauleta
  

  En aquesta xerrada veurem de quina manera les noves tecnologies han canviat la manera com estudiem i gaudim l’art romànic.

• 
  Xavier Mangado Llach

  Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història i Arqueologia

  
  

  La recerca en prehistòria al segle xxi: del mite a la realitat
  

  La prehistòria és la disciplina científica que estudia el passat de la humanitat des del seu origen fins a la invenció de l’escriptura. Per tant, podem considerar que és un estadi cultural més que no pas cronològic. Els humans prehistòrics no van conviure amb els dinosaures ni nosaltres ens assemblem a Tadeo Jones. Moltes ciències naturals, com ara la geologia, la biologia, la química, la física o la botànica, participen dels estudis per descobrir com vivien els nostres avantpassats. Voleu saber com podem conèixer el passat sense tenir-ne llibres d’història?

• 
  Laura Mònica Martínez Martínez

  Facultat de Biologia. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Grup de recerca AEPRIM- Anatomia evolutiva i patològica dels humans i altres primats

  
  

  Què en sabem de l'evolució del nostre llinatge 50 anys després del descobriment de Lucy?
  

  Un matí de diumenge de finals de novembre de l’any 1974, el grup dirigit del paleoantropòleg Donald Johanson va descobrir les restes d’un hominin que van reescriure la història del nostre llinatge. A la nit, sota la llum de les espelmes i sonant a la ràdio una cançó dels Beatles, les restes d’aquest nou hominin van ser batejades com a Lucy. Enguany, 50 anys després d’aquesta gran troballa coneixem millor l’evolució dels hominins i sabem que s’allarga més enllà dels 3,2 Ma en què està datada Lucy. Les últimes dècades han estat una gran revolució en el camp de l’antropologia: s’han trobat nous hominins, s’han reescrit les relacions entre ells gràcies a l'ADN i en coneixem millor les seves adaptacions morfològiques i la seva ecologia. Acompanyeu-me per aquestes últimes dècades per entendre com les noves troballes han reescrit la història del nostre arbre evolutiu!

• 
  Àngels Massip Bonet

  Facultat de Filologia i Comunicació. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Grup d’Estudi de la Variació

  
  

  Parlem llengües o dialectes?
  

  La llengua oral presenta variacions segons el lloc on es parla o el tema de què es parla. Així, doncs, quin valor té la diversitat?

   

• 
  Eduardo Mateos Frías

  Facultat de Biologia. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals

  
  

  La vida sota els nostres peus
  

  El sòl és la llar d’una gran quantitat i diversitat d’organismes. Tots (microorganismes, protozous, plantes i animals) es relacionen en les complexes xarxes tròfiques del sòl (edàfiques). Els animals tenen un paper clau en aquestes xarxes i es poden agrupar en tres gremis principals: els «micropredadors», que són els més petits i controlen les comunitats de microorganismes; els «transformadors de la fullaraca», que fragmenten la matèria orgànica i en faciliten la descomposició; i els «enginyers de l’ecosistema», que són els animals més grans i col·laboren en el manteniment de les propietats físiques i químiques del sòl mitjançant les seves activitats mecàniques i químiques. La gran diversitat d’espècies i la redundància funcional dels organismes que habiten al sòl representen una assegurança que permet a l’ecosistema resistir les pertorbacions. Algunes espècies poden desaparèixer a conseqüència de la pertorbació, mentre que els supervivents poden mantenir la funcionalitat de tot el sistema.

   

  
  
  
  
  Jordi Pérez González

  Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història i Arqueologia. Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC)

  
  

  Passejant entre les escombraries. Àmfores de l’Imperi romà
  

  Es compleixen trenta anys de l’inici de les excavacions al Testaccio, un turó artificial de la zona portuària de l’antiga Roma format per restes de milions d’àmfores d’oli d’oliva. Allà s’han trobat milers d’inscripcions relacionades amb aquests contenidors que permeten d’augmentar el coneixement de l’economia i la societat antiga (un gran nombre de materials inèdits i ben seriats cronològicament). Aquesta informació es gestiona amb la base de dades d’epigrafia del CEIPAC. En aquesta xerrada oferim l’oportunitat de passejar per l’abocador més gran de l’època antiga i conèixer els personatges involucrats en el seu comerç.

   

  
  Arnau Rios Huguet

  Facultat de Física. Departament de Física Quàntica i Astrofísica

  
  

  El quiz dels isòtops: un concurs de física nuclear

  El nucli atòmic és un sistema físic fascinant. Al centre de cada àtom, els nuclis són la raó per la qual tenim química, i les seves propietats expliquen l’origen de la vida i dels elements. Mitjançant un concurs interactiu amb telèfons mòbils, farem un recorregut pels isòtops coneguts. Contarem quants isòtops coneixem i parlarem de la seva mida i el seu pes. El concurs ens donarà l’oportunitat de discutir qüestions obertes de la física, des de les escales microscòpiques més petites fins a les escales macroscòpiques astronòmiques.

   

  Estrelles zombi i degenerades: una passejada pel cementiri estel·lar

  Quan a l’interior d’una estrella s’acaba el combustible nuclear, deixa de generar energia i diem que l’estrella «ha mort». Ara bé, la mort d’una estrella no és ni única ni definitiva... Les estrelles generen cadàvers molt diferents i interessants en diversos sentits: nanes blanques, estrelles de neutrons i, fins i tot, forats negres. En aquesta xerrada, parlarem d’aquests objectes estel·lars estranys, n’entendrem l’origen a partir de la mecànica quàntica i discutirem les observacions astronòmiques que ens n’han confirmat l’existència.

   

  

  Ramon Ramon-Muñoz

  Facultat d’Economia i Empresa. Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial

  
  

  La globalització: passat, present i futur
  

  El nostre món s’ha fet cada vegada més global. Ara bé: què entenem per globalització? Quan s’inicia realment? Quins són els factors que l’impulsen? És un fenomen del tot positiu o és un procés que té aspectes negatius, amb guanyadors i perdedors? De la mateixa manera que parlem de globalització, podem parlar també de desglobalització? En aquesta xerrada, a través de la història i, més concretament, de la història econòmica, s’ofereix una visió general i a llarg termini per comprendre millor el procés de globalització.

   

  Qui és més alt viu millor? L’evolució del nivell de vida de la població a partir de l’estatura física de les persones
  

  Com ha evolucionat el nivell de vida de la població en els darrers dos segles d’existència de la humanitat? Ha tingut el mateix recorregut a tot arreu per igual? Per què? I, potser més important encara: què entenem realment per nivell de vida i com podem mesurar-lo? Aquesta xerrada ofereix una panoràmica general sobre els canvis del nivell de vida a llarg termini al món, però també a Catalunya, a partir de l’ús d’un indicador concret: l’estatura física de les persones. Explicarem per què l’alçada ens hi aproxima i quins són els factors que en determinen la trajectòria.
  

   

  
  
  
• 
  Meritxell Simó Torres

  Facultat de Filologia i Comunicació. Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica. Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)

  
  

  Les dones cantades pels trobadors
  

  La proposta consisteix a aproximar-nos a la imatge literària i a la realitat històrica de les dones que van inspirar la poesia dels trobadors. Rebran una atenció particular els relats coneguts com a vidas (biografies) de trobadors. Es tracta, en alguns casos, d’autèntiques novel·les que van donar lloc a mites com el de Saurimonda, la dama de la llegenda del cor menjat; o el de la reina Elionor d’Aquitània, una figura polèmica i controvertida, protagonista d’una llegenda negra que ha arribat fins als nostres dies.

• 
  Raimon Sunyer Borrell  

  Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic). Departament de Biomedicina

  
  

  El món mecànic de les cèl·lules: una nova frontera en biologia
  

  En aquesta xerrada explorarem com les forces mecàniques influeixen en el comportament i la funció de les cèl·lules. La mecanobiologia és una disciplina emergent que revela com les cèl·lules perceben, processen i responen a senyals mecànics del seu entorn. Descobrirem com aquestes forces mecàniques afecten processos crítics com el desenvolupament, la diferenciació i la migració cel·lular, i com la disfunció en la percepció de senyals mecànics pot conduir a malalties com el càncer o la fibrosi. A través d'exemples de recerca puntera, entendrem com la combinació de biologia i física està obrint noves vies per a la medicina regenerativa i el tractament de malalties. Aquesta nova frontera en biologia ens ofereix una perspectiva fascinant i innovadora sobre el funcionament intern de la vida cel·lular.

• 
  Javier Tébar Hurtado

  Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història i Arqueologia

  
  

  El treball en el capitalisme globalitzat
  

  Avui dia, sovint es parla de la fi del treball humà. Es diu que els robots substituiran la nostra activitat productiva, reproductiva i de cures, i que ens «alliberarem» del treball. Si es compleix aquesta previsió, de què i com viurem les persones? El treball és una activitat humana que té una llarga història i, potser, caldria contar-la de nou.

   

  
  
  
  
  Ruth Vilà Baños

  Facultat d’Educació. Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació. Grup de Recerca en Educació Intercultural

  
  

  La formació dels futurs agents socioeducatius davant del diàleg interreligiós i intercultural
  

  En aquesta sessió es presenta un estudi dirigit a conèixer l’actitud dels futurs agents socioeducatius envers la diversitat religiosa, el diàleg interreligiós i el paper de l’educació en el foment del diàleg. La informació es va obtenir mitjançant un qüestionari amb tres escales d’actitud, al qual van respondre 574 estudiants de diversos graus en Educació d’universitats públiques de Catalunya. Veurem com els resultats mostren una escassa experiència de l’alumnat en matèria religiosa i una actitud moderada en relació amb la diversitat religiosa i cultural i el diàleg interreligiós, condicions poc favorables perquè l’educació tingui un paper rellevant en aquest àmbit.

   

  
  Xavier Vendrell Villafruela

  Facultat de Química. Departament de Química Inorgànica i Orgànica.

  
  

  Bateries de liti: són el futur?

  Des del seu descobriment als anys vuitanta, les bateries de liti han suposat una revolució tecnològica. Tant és així que el Premi Nobel de Química del 2019 es va atorgar a John B. Goodenough, M. Stanley Whittingham i Akira Yoshino per les seves contribucions al desenvolupament de les bateries de liti. Malgrat que aquestes bateries han esdevingut imprescindibles en el nostre dia a dia, tant la seva fabricació com el seu ús generen certs dubtes entre la comunitat científica. Per exemple, hi ha prou liti a la Terra per satisfer-ne la demanda creixent? Alhora, per evitar emissions de gasos d’efecte hivernacle, la demanda d’energia provinent de fonts renovables implica l’ús de grans bateries per emmagatzemar aquesta energia. Així, doncs, en tenim prou amb les bateries de liti? Hi ha alternatives? Són el futur?

  En aquesta xerrada explorarem el món de les bateries, des dels fonaments més bàsics fins a les aplicacions més capdavanteres. Ens basarem primer en les bateries de liti i més tard ens centrarem a desxifrar si hi ha altres materials que també podríem fer servir.

   

  L’hidrogen, el combustible del futur

  L’hidrogen és l’element més simple que podem trobar a l’univers i precisament per això n’és també l’element més abundant. A l’univers, a l’interior de les estrelles, l’hidrogen es fusiona per generar heli i desprendre una gran quantitat d’energia. A la Terra, l’hidrogen és un element imprescindible per a la vida, ja que és essencial en diferents molècules com l’ADN o les proteïnes. No obstant això, no ha estat fins fa poc que l’hidrogen ha començat a agafar més importància, sobretot després que la Unió Europea s’hagi compromès a destinar bilions d’euros en els propers anys a subvencionar projectes i promocionar tecnologies relacionades amb aquest element.

  L’hidrogen esdevindrà, sense cap mena de dubte, el combustible del futur. Per aquest motiu la tecnologia de l’hidrogen suscita molts dubtes: És segur manipular-lo? No provoca efecte hivernacle? Com es pot obtenir? Què són l’hidrogen verd, l’hidrogen blau i l’hidrogen marró?

  Durant la xerrada esbrinarem què és l’hidrogen, per què ha estat i és tan important i quin paper tindrà en el nostre futur energètic.