Ciència Ciutadana
Descripció
Els projectes de ciència ciutadana permeten a la població en general participar en estudis científics diversos, aportant dades i implementant metodologies pròpies de la recerca. També hi poden participar els centres escolars, generant interès i motivació entre l’alumnat que descobreix que la seva feina s’incorpora a projectes de recerca reals.
Objectius
- Estudiar la fenologia de les papallones i els boscos amb ciència ciutadana.
- Descobrir el projecte Rius de ciència ciutadana.
- Posar en pràctica algunes metodologies d’estudi de ciència ciutadana en la sortida de camp a St. Quirze de Besora: activitats pràctiques del Projecte Rius i mostreig de mol·luscs continentals en el riu Ter.
- Aplicar correctament les metodologies pròpies d’estudis de camp en el cas de la recerca sobre la diversitat dels mol·luscs continentals com a recurs de la ciència ciutadana.
- Introduir el projecte de ciència ciutadana de genòmica de l'adaptació: Melanogaster Catch the Fly!".
Continguts
Sessió 1: Estudiem la fenologia, les papallones i els boscos amb ciència ciutadana
El CREAF porta més de 30 anys generant coneixement sobre ecologia, canvi global i biodiversitat. Però no ho hem fet tot soles. Els projectes de participació i ciència ciutadana tenen un paper destacat en la recerca que fem. Amb la ciutadania formem un equip de recerca en què totes i tots som ciutadanes i científiques. L’observatori RitmeNatura recopila dades fenològiques de la natura capturades per ciutadans i ciutadanes. La fenologia estudia la relació entre el clima i el comportament de plantes i animals, com la floració, la maduració dels fruits o la migració dels ocells. Els observatoris de papallones urbanes mBMS i uBMS estudien quina és la biodiversitat de papallones a la ciutat de Barcelona i la resta de l’àrea metropolitana amb l’ajuda d’una vuitantena de persones voluntàries. El projecte AlertaForestal analitza l’estat de salut dels boscos de Catalunya mitjançant observacions realitzades per la ciutadania. Aquestes observacions es basen en cinc pertorbacions forestals que afecten els boscos: processionària, papallona del boix, sequera, ventada i nevada.
Taller pràctic:
Es farà una sortida al parc de Pedralbes per practicar la realització d’observacions fenològiques i de boscos amb afectacions. Es recomana que les persones interessades prèviament en RitmeNatura assisteixin a la sessió amb l’app d’iNaturalist instal·lada al telèfon mòbil i amb un usuari creat (instruccions) i les interessades en AlertaForestal s’instal·lin la seva app pròpia o es preparin la seva web-app (instruccions).
Sessió 2: Descoberta Projecte Rius
El Projecte Rius és una iniciativa de ciència ciutadana i voluntariat ambiental que per- met fer un seguiment de l’estat ecològic en que es troben els rius i rieres de Catalunya a través de la seva ciutadania. En el següent taller monogràfic s’oferirà una perspectiva àmplia del funcionament del projecte i com participar-hi i s’aprofundirà en els continguts que el projecte treballa en el camp de l’ecologia fluvial. Es combinaran continguts teòrics i pràctics.
Context general
- Directiva Marc de l’Aigua a Europa i a Catalunya
- Xarxes de seguiment de la qualitat de l’aigua, principals indicadors i índex de qualitat.
- El paper de la ciència ciutadana. Què aporten les dades no oficials, quines diferències s’aprecien en els resultats?
Funcionament del projecte
- Objectius de Projecte Rius i funcionament bàsic: funcionament, trajectòria, resultats del projecte i com participar-hi.
- Protocol de mostreig i índex de qualitat emprats
- Qualitat del bosc de ribera
- Índex d’hàbitat fluvial
- Anàlisi fisicoquímica
- Anàlisi biològica
Taller pràctic:
Primera posada en pràctica d’algunes parts del mostreig amb imatges d’exemple (a l’aula).
Sessió 3: Sortida de camp a St. Quirze de Besora: activitats pràctiques del Projecte Rius i mostreig de mol·luscs continentals en el riu Ter.
Continguts sessió de camp
Projecte rius:
- Introducció sobre mesures de seguretat
- Posada en pràctica d’un mostreig complert de Projecte Rius
Mol·luscs continentals:
- Obtenció al camp d’una mostra “en brut” d’elevada diversitat de conquilles de mol·luscs continentals. Aquesta mostra l’ha de proporcionar el mostreig acurat d’un dipòsit de crescuda del riu Ter, a St. Quirze de Besora.
Els/les participants hauran de portar a la sortida de camp, en la mesura que puguin, el següent material específic per l’activitat: guants de jardineria (opcional), lupa de camp de ma o lupa de rellotgeria, llibreta de camp (opcional), llapis (etc.), carpeta de tapa dura, cartografia (opcional), GPS (opcional) i càmera fotogràfica. També vetllar per calçat, abric, impermeables, etc...
Sessió 4: La recerca sobre la diversitat dels mol·luscs continentals com a recurs de la ciència ciutadana.
L’aplicació inadequada de les metodologies de camp, laboratori i gabinet en els estudis d’àmbit naturalista pot tenir conseqüències perjudicials per a la natura, les persones, l’aprenentatge i, en cas que dits estudis s’hi integrin, per a la ciència ciutadana. L’activitat que proposem està orientada en prevenir dites conseqüències, mitjançant el treball amb conquilles de mol·luscs continentals, que permetrà incidir en la valoració i el respecte per la natura, l’ús de metodologia (de camp, laboratori i gabinet) científicament rigorosa i l’adquisició de coneixements teòrics bàsics i actualitzats sobre els mol·luscs continentals. També veurem alguna possibilitat de posar alguns resultats finals de l’activitat a disposició de la comunitat científica, d’una manera que no generin confusió i entorpiment en estudis posteriors que els utilitzin. Es realitzarà un reconeixement dels principals grups taxonòmics de mol·luscs continentals presents a Catalunya i la seva posició sistemàtica .
Taller pràctic:
Detecció, separació, agrupació i identificació de les espècies que conté el dipòsit de crescuda del riu Ter.
De l’activitat en resultarà un llistat taxonòmic ordenat, en condicions d’aplicar-se en d’altres estudis científics (com ara ecològics, de comparació faunística, biogeogràfics, etc.). En aquest sentit, algunes dades del llistat poden resultar útils i es poden transferir a diverses entitats (per exemple, d’entre tots els mol·luscs detectats, tenen interès especial aquelles espècies que, a més d’esser presents en forma de conquilles, també hàgim vist que viuen en l’acumulació, és a dir, que l’utilitzen com a un hàbitat).
Sessió 5: Ciència ciutadana i genòmica de l'adaptació: Melanogaster Catch the Fly!"
La xarxa de ciència ciutadana en genòmica d'adaptació “Melanogaster Catch the Fly!” (MCTF), estableix una relació a llarg termini entre científiques i estudiants de secundària, professorat, agricultors i altres sectors d'àrees rurals d'Europa i més enllà, implicant-los activament a la investigació d'avantguarda del Laboratori de Genòmica Evolutiva i Funcional (CSIC ) de Barcelona, i del Consorci Europeu de Genòmica de la Població de Drosophila (DrosEU). MCTF genera el coneixement necessari perquè la ciutadania desenvolupi les capacitats necessàries per enfrontar desafiaments socials com el monitoratge i l'anàlisi de l'impacte del canvi climàtic en la biodiversitat global i local. MCTF involucra la societat en totes les etapes del procés científic: des de la col·lecta i classificació de mostres de Drosophilas (mosques de la fruita), la co-creació de processos de recerca, el desenvolupament de solucions tecnològiques, l’anàlisi bioinformàtica , la validació experimental a través de tècniques de biologia molecular, la formulació de polítiques i la difusió de resultats.
Converteix la ciutadania en facilitadora d'un canvi global en la percepció de les implicacions de la ciència bàsica i en la correcta comprensió dels processos evolutius amb implicacions per a la conservació de la biodiversitat, la salut i la sostenibilitat. Aquest projecte ha estat distingit pel Consell Europeu de Recerca (ERC), premiat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques CSIC, i darrerament ha estat escollit com a projecte guanyador per la Fundació Falling Walls Engagement. Tots aquests reconeixements destaquen la metodologia d'aprenentatge-servei i l'impacte en l'educació i la ciència ciutadana.
Taller pràctic:
Familiaritzar el professorat amb les pràctiques de ciència ciutadana aplicades a la genòmica de l’adaptació, promovent la participació activa d’estudiants en projectes científics reals.
1. Introducció a la genòmica de l'adaptació:
- Conceptes bàsics d'evolució i adaptació.
- Importància de la genòmica per entendre els processos evolutius.
2. Ciència ciutadana com a eina educativa:
- Com la ciència ciutadana pot establir relacions a llarg termini entre investigadors i comunitats educatives.
- Exemple pràctic del projecte Melanogaster Catch the Fly! en l’àmbit escolar.
3. Aplicació pràctica del projecte a l’aula:
- Eines i metodologies per desenvolupar activitats de camp amb l’alumnat.
- Recollida de dades genètiques a partir de la mosca Drosophila melanogaster.
- Ús de solucions tecnològiques i bioinformàtiques per a l'anàlisi de dades.
4. Impacte educatiu i social:
- Implicacions del projecte en la comprensió de l’evolució, la biodiversitat i el canvi climàtic.
- Com fomentar l’interès dels estudiants per la ciència a través de la participació activa en recerca.
5. Integració al currículum d’ESO i Batxillerat:
- Estratègies per introduir la ciència ciutadana en les assignatures de biologia.
- Enllaç entre els continguts curriculars i les activitats pràctiques de camp.
6. Capacitats per afrontar reptes globals:
- Formació del professorat per ajudar els estudiants a entendre i analitzar els impactes del canvi climàtic en la biodiversitat.
- Com aplicar aquestes pràctiques per desenvolupar competències científiques i de ciutadania.
7. Disseminació i comunicació científica:
- Estratègies per compartir els resultats del projecte amb la comunitat educativa i el públic general.
- Elaboració de continguts per promoure l'alfabetització científica en evolució.
Beneficis per al professorat:
- Adquisició d’eines i recursos per aplicar la ciència ciutadana a l’aula.
- Formació en metodologies innovadores per connectar la teoria amb la pràctica.
- Fomentar el pensament crític i l’anàlisi científica en els estudiants.
Ponents
Sr. Gerard Gaya (sessió 1), Sr. Pau Guzmán (sessió 1), Dr. Pau Fortuño (sessió 1), Sra. Marina Codina Garcia (sessions 2 i 3), Sr. Jordi Corbella Alonso (sessions 3 i 4), Sra. Glòria Guillen (sessions 3 i 4), Sr. Roberto Torres (sessió 5) i Dra. Josefa González (sessió 5)
Destinataris
Professorat de secundària de Biologia i Geologia. Els socis del Seminari Permanent de Ciències Naturals (SPCN) tindran preferència en la inscripció, però el curs està obert a qualsevol persona que hi estigui interessada.
Calendari i horari
Cinc sessions, els dies següents
- Sessió 1: divendres 18 d’octubre de 2024, de 16:30 a 19:30
- Sessió 2: divendres 25 d’octubre de 2024, de 16:30 a 19:30
- Sessió 3: dissabte 9 de novembre de 2024, de 9:00 a 17:00 (Les despeses del desplaçament d’aquesta sessió seran a càrrec dels assistents)
- Sessió 4: divendres 15 de novembre de 2024, de 16:30 a 19:30
- Sessió 5: divendres 29 de novembre de 2024, de 16:30 a 19:30
Modalitat
Curs
Format
Presencial
Lloc
Aula Magna. Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (c. Martí i Franques, s/n, Barcelona)
Hores a certificar
20 hores
Requisits de certificació
Assistència al 80 % de les hores presencials
Idioma
Català i castellà
Preu
40 €
Gratuït per als socis del Seminari Permanent de Ciències Naturals (SPCN)
Nombre de places
60 places
Període d’inscripció
Del 25 de setembre al 16 d’octubre de 2024, ambdós inclosos
Inscripció per Internet: Formulari de matrícula
Informació i consultes
A/e: idp.cursos@ub.edu
Tel.: 934 021 024
Les activitats organitzades per l’IDP-ICE tenen els mateixos efectes per al professorat que les activitats incloses en el Pla de formació permanent del Departament d’Educació.
Els certificats d’aquests cursos s’incorporen directament a l’expedient de formació de cada professor/a (XTEC) i es poden utilitzar com a acreditació per participar en els diferents concursos o convocatòries del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb els termes que indiqui cada convocatòria.
Per iniciar aquesta activitat cal que hi hagi un nombre mínim de persones inscrites.